Act.54: ESTAT DE NATURA - JOHN LOCKE 

Idees principals:

Locke defensa i expressa  que hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat de natura impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat. 

Títol:

“Estat perfecte de llibertat absoluta”

Anàlisi:

L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual cosa obliga a tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre”. La racionalitat, doncs, fixa els límits a la igualtat i la llibertat. Fa possible delimitar i respectar el que pertany a cadascú: la vida, la salut la llibertat i els béns de l’altre. Tothom en aquest estat és propietari d’alguna cosa i aquesta propietat ha de ser respectada. Per tant, l’estat de naturalesa no és un estat d’igualtat i de llibertat

 La racionalitat també obliga a tothom a complir una altra llei natural: la de castigar a qui no sigui prou racional, és a dir, a qui no respecti ni la vida, la salut, la llibertat ni els béns dels altres. Locke afirma: “l’execució d’aquesta llei en l’estat de natura s’ha deixat en mans de tots els homes. D’aquesta manera, tothom té dret a castigar els transgressors de la llei natural en grau suficient per a prevenir-ne la violació. Per tal com en l’estat de perfecta igualtat, on no hi ha, naturalment, cap superioritat ni jurisdicció dels uns sobre els altres, tothom ha de tenir dret a fer el que calgui en pro de l’acompliment de l’esmentada llei”

Comparació:

Hobbes i Locke comparteixen el paradigma contractualista en filosofia política, un model que arribarà fins a Rousseau. Però Hobbes teoritza un contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat) i Locke un contractualisme liberal (on l’individu mai no perd la seva llibertat originària) – mentre que Rousseau representa el contractualisme republicà. Però els diversos teòrics del contractualisme discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat, sobre els límits del pacte i sobre les circumstàncies que fan possible la legitimitat del fet de pactar.