Conclusions del Show de Truman

El show de Truman, és una pel·lícula per pensar tot allò que podria existir i que nosaltres mateixos pensem que no existeix. Però totes aquestes qüestions que ens han mogut de certa manera les principals idees d'aquesta pel·lícula ens fa pensar per damunt de tot sobre el sentit de la nostra vida.

Truman Show

El protagonista Truman, viu una gran mentida; la seva vida. Aquesta, és creada pel director de la pel·lícula Christof,el qual és considerat un déu, ja que, va ser ell qui desde el minut zero de la vida d'en Truman ja havia "creat un món" per ell el qual seria guiat pel destí desitjat del director. Amb tot això cal afegir que tota la societat que l'envolta dóna suport, ja que, són actors i encara veient que es juga amb la llibertat i drets d'una persona només saben fer que patrocinar-se cadascun. Tots hem extret moltíssimes idees sobre aquesta pel·lícula i a partir de cada comentari podem extreure diverses conclusions, però per a mi, la principal és; amb el simple fet de veure aquesta pel·lícula és molt evident que cadascun de nosaltres podem veure que la llibertat , el dret de tenir una vida privada, és el més important que pot tenir l'ésser humà, però, no obstant això, la gran realitat és que ningú en aquesta vida té la llibertat al cen per cen, ja que sempre serà controlada per algú "més superior" o que "tingui més drets que tu", com és el cas de la nostra família, concretament els nostres pares. 

Truman descobreix que la seva vida és una mentira.

També cal pensar, si en aquest mateix moment, algú ens està marcant el destí, o que tot és mentira. Però ,en el cas que tot això fos mentira , cal destacar que a la pel·lícula només hi ha una persona interessada per ell, només una persona en aquell món que vol lluitar per la seva intimitat i que li repeteix moltes vegades que aquella vida que porta no és de veritat; Syilvia.  Si nosaltres portessim una vida com la d'en Truman l'única consolació i esperança que tindriem seria la de trobar una persona així, per tal de sortir d'aquell forat negre sense sortida.

Com a conclusió final, cal destacar, que aquesta pel·lícula es pot comparar amb el mite de Plató (El mite de la caverna), té molta relació, ja que, els presoners que va descriure Plató (seria en aquest cas en Truman) i al estar empresonats només creuen que aquella cova es la seva vida , però , encara així ells no saben que l'exterior és la vida real. Amb tot això, cal dir, que dia a dia vivim en una societat sense completa llibertat i que la majoria de coses i persones que ens envolten són mentida.