Act.56:  REBEL·LIÓ DAVANT INJUSTÍCIA

Idees principals:

En aquest text, el fillòsof John Locke tracta com a tema principal l’abús de poder que pateix la societat envers la política i altres afers.

Títol:

“Lluitant per una societat millor”

Anàlisi:

John Locke, al llarg del text, fa principal referencia al fet que un estat de guerra esdevé quan algú declara o mostra la intenció de dur a terme una acció contra un altre ésser humà. Atès que qui declara la seva intenció de dur a terme una acció en contra d'algú altre abandona l'estat de natura, qui està amenaçat pot utilitzar (i ha d'utilitzar) tots els elements al seu abast per defensar-se, fins i tot matant a la persona agressora. "Això fa que sigui lícit per a un home matar un lladre que, no havent-lo ferit en absolut ni havent declarat cap propòsit contrari a la seva vida, tanmateix haurà fet ús de la força per sotmetre'l al seu poder i prendre-li els diners o tot allò que li plagui" tal i com aclara en el segon tractat. Per tant, podem concloure que Locke propaga la defensa i la lluita en contra de l’abús de poder en la societat, degut a que nosaltres som qui realment decidim.

És, ens diu Locke, per prevenir l'aparició de l'estat de guerra que els homes s'agrupen en societat i abandonen l'esat de natura. I és així com sorgeixen les societats polítiques.

Comparació:

En la concepció hobbesiana la persona del príncep com a símbol és central: cal que hi hagi un príncep (un Estat) que faci por per tal que d’aquesta por en neixi l’obediència. Locke, en canvi, creu més en el paper de la llei (i de les conviccions compartides) que en el de la força.  Per a Hobbes una societat justa és la que té un govern que garanteix la seguretat. En l’estat de natura hi havia guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes) i el contracte social garanteix la pau i la seguretat de la societat sacrificant la llibertat personal. Per a Locke, en canvi, el contracte social no significa cap renúncia; no priva els humans de la seva llibertat sinó que aporta una garantia més gran de la llibertat comú.

Comparació política entre filòsofs