Act.46: LA VIRTUT: ÈTICA A NICÒMAC

17. La virtut: Ètica a Nicòmac, B, 6, 1106a-1106b.

Idees principals:

Com a idees principals d’aquest text, podríem destacar, que fa referència a la virtut ètica, de manera que tal com diu en el text es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà per tal d’existir.

Títol alternatiu:

 L’ètica de les passions i les accions.

Anàlisi del text:

Aquest petit fragment, pertany a Aristòtil o també conegut com a creador de la paraula filosofia. En aquest text, l’autor fa principal referència a les virtuts morals, és a dir, a aquell tipus de virtuts que les adquirim per repetició dels actes bons i també es pot definir com un terme mitjà entre dos extrems viciosos: l’excés i el defecte tal com diu l’autor en el text.

Per altra banda, caldria destacar que pel que fa l’ètica d’ Aristòtil, té una clara voluntat d’arribar al bé, és a dir, també en altres paraules es refereix al fi. Com a fi o bé suprem podem destacar que en part es tracta de la felicitat i que aquesta, consisteix en la vida complentativa o vida de reflexió amb el que alhora està d’acord amb la virtut, és per tant, aquí en aquest moment quan apareix la divisió que fa Aristòtil durant al llarg del text, amb les que les podem diferenciar perquè són de dos caires diferents: la virtut intel·lectual (és a dir, aquell tipus de virtut que són les que controlen la part racional de l’ànima) i per altra banda la virtut moral (amb el que fa referència, tal com he dit abans a aquell tipus de virtut que les adquirim per repetició dels actes bons).

Per tal de concloure aquest petit anàlisi, caldria esmentar que Aristòtil manté una postura entre l’excés i el defecte en el que entre aquests existeix un terme mitjà, amb el que aquest terme fa referència a la moderació o també anomenat seny.

Comparació:   

Com a últim element, caldria dur a terme una breu comparació amb l’ètica Platònica, la qual es basa principalment amb la teoria de les idees. Aquest, fa una breu classificació de les parts de l’ànima amb les seves corresponents virtuts, les quals són; la part racional (saviesa) , la part irascible (valor) i per últim la part concupiscible (temprança).