dijous, 21 de març del 2013


Act.56:  REBEL·LIÓ DAVANT INJUSTÍCIA

Idees principals:
En aquest text, el fillòsof John Locke tracta com a tema principal l’abús de poder que pateix la societat envers la política i altres afers.

Títol:
“Lluitant per una societat millor”

Anàlisi:
John Locke, al llarg del text, fa principal referencia al fet que un estat de guerra esdevé quan algú declara o mostra la intenció de dur a terme una acció contra un altre ésser humà. Atès que qui declara la seva intenció de dur a terme una acció en contra d'algú altre abandona l'estat de natura, qui està amenaçat pot utilitzar (i ha d'utilitzar) tots els elements al seu abast per defensar-se, fins i tot matant a la persona agressora. "Això fa que sigui lícit per a un home matar un lladre que, no havent-lo ferit en absolut ni havent declarat cap propòsit contrari a la seva vida, tanmateix haurà fet ús de la força per sotmetre'l al seu poder i prendre-li els diners o tot allò que li plagui" tal i com aclara en el segon tractat. Per tant, podem concloure que Locke propaga la defensa i la lluita en contra de l’abús de poder en la societat, degut a que nosaltres som qui realment decidim.
És, ens diu Locke, per prevenir l'aparició de l'estat de guerra que els homes s'agrupen en societat i abandonen l'esat de natura. I és així com sorgeixen les societats polítiques.

Comparació:
En la concepció hobbesiana la persona del príncep com a símbol és central: cal que hi hagi un príncep (un Estat) que faci por per tal que d’aquesta por en neixi l’obediència. Locke, en canvi, creu més en el paper de la llei (i de les conviccions compartides) que en el de la força.  Per a Hobbes una societat justa és la que té un govern que garanteix la seguretat. En l’estat de natura hi havia guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes) i el contracte social garanteix la pau i la seguretat de la societat sacrificant la llibertat personal. Per a Locke, en canvi, el contracte social no significa cap renúncia; no priva els humans de la seva llibertat sinó que aporta una garantia més gran de la llibertat comú.

Comparació política entre filòsofs


dimarts, 19 de març del 2013


Act.55: SOCIETAT POLÍTICA - JOHN LOCKE


Idees principals:
Com a idees principals hauriem d’esmentar el fet que Locke tracta el pas de l’estat de natura dins de la societat política, tot dient que l’element o pilar governador és el de la majoria.

Títol:
“La majoria té el poder”

Anàlisi:
Locke busca una solució per al poder polític que tingui en compte la naturalesa humana. De la mateixa manera que els il·lustrats del 18, Locke considera que l’home viu en una situació de dissort, però que aquesta dissort és reparable. Déu és prou savi per donar a cadascú els instruments per cercar la seva subsistència i la seva salvació. En el seu esquema de pensament, Déu ha creat els homes lliures,  iguals i independents, de la mateixa manera que els ha fet dotats de raó i que ha donat una llei natural. Aquest equilibri, però, es trenca per les passions dels homes. En conseqüència els homes han d’abandonar l’estat de naturalesa —que Hobbes identificava amb la guerra de tots contra tots— i consentir en la necessitat d’un poder polític en què el poder natural sigui posat en mans de la societat. Locke que ha viscut la violència religiosa extrema del període es planteja como ho haurien de fer els humans per viure en pau i per a ell la resposta és clara: cal limitar el poder polític de l’Estat. El poder polític de l’Estat ha d’estar limitat per la llibertat de consciència. Molt particularment, l’Estat no pot intervenir sobre la consciència religiosa.

Comparació:
El pensament polític de Locke gira al voltant d’una tesi central: la llibertat individual que ha de ser garantida per una autoritat. Al contrari de Hobbes, Locke creu que l’home té naturalment un sentit natural que és de caire moral. Sempre en oposició a l’absolutisme de Hobbes, Locke rebutja abandonar els drets de tots als designis d’un sol individu i s’estima més que els drets comuns siguin entregats a la comunitat, l’única que pot disposar d’un poder absolut.



dijous, 14 de març del 2013


Act.54: ESTAT DE NATURA - JOHN LOCKE 


Idees principals:
Locke defensa i expressa  que hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat de natura impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat. 

Títol:
“Estat perfecte de llibertat absoluta”

Anàlisi:
L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual cosa obliga a tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre”. La racionalitat, doncs, fixa els límits a la igualtat i la llibertat. Fa possible delimitar i respectar el que pertany a cadascú: la vida, la salut la llibertat i els béns de l’altre. Tothom en aquest estat és propietari d’alguna cosa i aquesta propietat ha de ser respectada. Per tant, l’estat de naturalesa no és un estat d’igualtat i de llibertat
 La racionalitat també obliga a tothom a complir una altra llei natural: la de castigar a qui no sigui prou racional, és a dir, a qui no respecti ni la vida, la salut, la llibertat ni els béns dels altres. Locke afirma: “l’execució d’aquesta llei en l’estat de natura s’ha deixat en mans de tots els homes. D’aquesta manera, tothom té dret a castigar els transgressors de la llei natural en grau suficient per a prevenir-ne la violació. Per tal com en l’estat de perfecta igualtat, on no hi ha, naturalment, cap superioritat ni jurisdicció dels uns sobre els altres, tothom ha de tenir dret a fer el que calgui en pro de l’acompliment de l’esmentada llei”

Comparació:
Hobbes i Locke comparteixen el paradigma contractualista en filosofia política, un model que arribarà fins a Rousseau. Però Hobbes teoritza un contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat) i Locke un contractualisme liberal (on l’individu mai no perd la seva llibertat originària) – mentre que Rousseau representa el contractualisme republicà. Però els diversos teòrics del contractualisme discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat, sobre els límits del pacte i sobre les circumstàncies que fan possible la legitimitat del fet de pactar.