Act.41: CIÈNCIA (episteme) I OPINIÓ (doxa)

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."

Aquest text es tracta d'un petit fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió (doxa) i ciència (episteme).

Com a títol alternatiu del text seria El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat.

El diàleg s'inicia amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són aquests mateixos. De manera que es tracten dels únics coneixedors de la veritat i també de la causa de bellesa, ja que, per altra banda esmenta que les altres persones no coneixen ni poden arribar a conèixer aquests conceptes. Per tant, arribem a la conclusió que aquestes persones han de ser ajudades pels filòsofs per tal de passar de la pròpia opinió a la ciència perquè aquests, són totalment objectius i poden arribar a assolir les idees en si.

Segons el text, els filòsofs tenen una clara voluntat de demostrar que no podem tenir coneixement dels objectes sensibles perquè aquests estan sotmesos  a un canvi continu, ja que, un dia serà X i l’altre dia serà Y, i per aquest motiu no són fiables i no es put dur a terme una definició objectiva i vàlida.

Per tant, el veritable coneixement o ciència, es pot reduir a allò que no canvia ,ja que, seria la idea de bellesa en si, que s’esmenta en aquest text. Llavors, les persones som com deixebles que hem de seguir als filòsofs perquè aquest és l’únic que ens pot arribar a fer saber el veritable coneixement i fer-nos arribar a les idees.