Act.41: CIÈNCIA (episteme) I OPINIÓ (doxa)

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a
l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com
sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
- Això mateix."

Aquest text es tracta d'un petit fragment del llibre V de la República de Plató. És un diàleg que reflecteix clarament la teoria del coneixement de Plató, introduint els aspectes o conceptes d'opinió (doxa) i ciència (episteme).

Com a títol alternatiu del text seria El filòsof, l'únic coneixedor de la veritat.

El diàleg s'inicia amb una pregunta per part de l'autor sobre qui són els veritables filòsofs i la resposta són aquests mateixos. De manera que es tracten dels únics coneixedors de la veritat i també de la causa de bellesa, ja que, per altra banda esmenta que les altres persones no coneixen ni poden arribar a conèixer aquests conceptes. Per tant, arribem a la conclusió que aquestes persones han de ser ajudades pels filòsofs per tal de passar de la pròpia opinió a la ciència perquè aquests, són totalment objectius i poden arribar a assolir les idees en si.

Segons el text, els filòsofs tenen una clara voluntat de demostrar que no podem tenir coneixement dels objectes sensibles perquè aquests estan sotmesos  a un canvi continu, ja que, un dia serà X i l’altre dia serà Y, i per aquest motiu no són fiables i no es put dur a terme una definició objectiva i vàlida.

Per tant, el veritable coneixement o ciència, es pot reduir a allò que no canvia ,ja que, seria la idea de bellesa en si, que s’esmenta en aquest text. Llavors, les persones som com deixebles que hem de seguir als filòsofs perquè aquest és l’únic que ens pot arribar a fer saber el veritable coneixement i fer-nos arribar a les idees.

Act.40: CONCLUSIÓ DE LA COMPARACIÓ ENTRE PLATÓ I ELS SOFISTES

En conclusió,podem destacar que per una banda tenen certes semblances Plató amb els Sofistes ja que a tots dos els hi preocupa el coneixement , l’educació del ciutadà, tenen com a tema central en la seva filosofia la moral, el be i la vida en societat i, per altra banda cal esmentar que tots dos comparteixen idees sociopolítiques, de manera que, tenen una gran afició per la manipulació del llenguatge. Però, encara que des del punt de vista de Plató, cal destacar que té un sentit absolut, no cobrava per ensenyar i feia diàlegs, a comparació amb els sofistes, ja que , aquests  cobraven per ensenyar , elaboraven llargs discursos i tenien un sentit relatiu, subjectiu i empíric.

Act.39: DEMIÜRG: CAUSA ORDENADORA DEL MÓN

IDEES PRINCIPALS

Pel que fa les idees principals d'aquest text, es tracten principalment de la causa ordenadora del món, és a dir, el Demiürg.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

"L'artesà silenciós"

ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa aquest petit fragment, pertany a un dels escrits de Plató, en la seva etapa de vellesa, és a dir, concretament en el bloc dels diàlegs crítics, de manera que, és un escrit en el que Sòcrates, ja no és protagonista. Pel que fa la teoria de les idees platónica, és divideix en cuatre, i aquest escrit el trobariem incorporat a l'ontologia.  En aquest text, Plató diu que la idea no és un concepte mental, sinó que és una entitat extramental, és a dir, que existeix fora de la ment. Pel que fa Plató i la idea de bellesa tenia una concepció molt clara: la idea de bellesa existeix més enllà de les coses belles. Però el que és obligatori remarcar en aquest text, es tracta principalment de la diferència que estableix entre els dos móns en el sentit que hi ha una relació entre el món sensible i el món intel·ligible. Trobem dues causes, com a primera causa destacar la causa material (matèria  que està feta les coses) i la causa ordenadora ( posa en ordre les coses partint de les idees). Pel que fa el món sensible conté tots els aspectes postitius i negatius, la matèria dóna forma i apareix la causa ordenadora, és a dir el Demiürg o també anomenat artesà que moldeja i agafa les idees i a partir d'aquestes , agafa els models del món intel·ligible i amb aquests models dona forma al món sensible, de manera que , aquesta és la relació que s'estableix entre aquests móns.

Act.38: LA IGNORÀNCIA SOCRÀTICA

IDEES PRINCIPALS

Aquest diàleg filosòfic de Plató, tracta sobre la saviesa i la ignorància socràtica. L'autor es pregunta on està la màxima saviesa i casualment troba a un home amb el que Sòcrates creu que no es tan savi com aquest individu diu, només pensa saber que diferència de l'autor que com no en sap, no es pensa saber, es considera ser ignorant.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

On està la saviesa?

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic pertany a Plató, i en ell inclou la teoria de Sòcrates, és a dir, la seva filosofia en general.

Pel que fa a l'estructura podem destacar un gran nombre de preguntes que l'autor es formula a si mateix, intentant averiguar que és ser savi, on estar els límits del saber.

La seva frase que resumeix la seva teoria es troba en el text es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res no em penso saber.

Per tant, podem veure com Sòcrates s'atribueix a si mateix un paper d'ignorant.

És clarament el mètode socràtic ja que és irònic, mostra una aparent ignorància vers el tema i l'interlocutor respon sempre creient que ho sap i en el cas del text, que en sap més. fins al punt de no arribar a una clara conclusió entre ens dos locutors per prendre consciència de la seva ignorància. " Jo només sé que no sé res".

Act.37: MITE DE LA CAVERNA-PLATÓ

IDEES PRINCIPALS

Pel que fa les idees principals d'aquest fragment, es tracta de la diferència que s'estableixen en els diferents móns que comprenen la realitat, i què podem trobar o quins elements són imprescindibles per a cadascun d'ells.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
El camí cap a la veritat.
ANÀLISI DEL TEXT

El mite de la caverna correspon al llibre de la República de Plató en el que Plató ens mostra dos mons; el món intel·ligible i el món sensible.

Pel que fa el món sensible correspon a les ombres que veuen els homes de la caverna que es troben presoners, símbol que representa com l’ànima de la persona es troba presonera del cos. Aquestes ombres representen que l’ésser humà només veu allò sensible, les coses que representen les idees, perque aquestes idees són els objectes del món intel·ligible il·luminades per la llum, que aquesta es tracta  del Sol i que a la vegada representa la veritat.

D’aquesta manera ens mostra que nosaltres només podem apreciar les ombres , les aparences de les coses perque les idees en si només es troben a mans dels pensadors o també anomenats filòsofs.

Tot i així Plató vol demostrar, que una vegada el presoner és alliberat, representa que dins del món intel·ligible mor i que la seva ànima és alliberada. És en aquest món on passem de la ilusió a la veritat o realitat. De manera que descobreix la veritat, però aquesta no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda deslumbrat i no veu bé, per tant es queda totalment ceg.

Aquí os deixo un video molt interessant amb una breu explicació sobre el mite de la caverna: