Act.35: TEXTOS d'HERÀCLIT

Entre aquest recull de poemes he escollit 2-3-4-9-11.

En aquest petit fragment del text 2, de dues línies, Heràclit, ens explica que els contraris s’harmonitzen, fent referència principalment a que, aquests es necessiten per tal de ser contraris. La podem comparar quan diu que El camí que puja i el que baixa és un i el mateix, ja que continua parlant dels contraris, però concretament, en aquest text especifica que encara que existeixin els contraris,la natura és la mateixa.

Per altra banda, quan llegim La vertadera naturalesa de les coses sembla restar oculta, ens adonem quan diu que sembla restar oculta, es refereix a que l’essència de les coses no es manifesten però podem accedir a conèixer-les si tenim consciència o sabem el que realment és el logos, res a veure amb els contraris esmentats anteriorment.

Seguidament, una vegada comentat l’essència de les coses, trobem Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som, és a dir, ell es refereix a que una cosa no és la mateixa que una altre, per tant, també la podem relacionar amb El sol és nou cada dia, ja que, tot canvia dia a dia, res és el mateix i una cosa és el passat i l’altre el futur, res a veure per part dels dos.