Act.34: TEXTOS DE PARMÈNIDES
IDEES PRINCIPALS
La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el perquè de la idea de la veritat.On fa clara referència a que no es pot passar del no-ésser al ésser, perquè sinó això seria una imperfecció i ell desde un principi sempre ha defensat que l'ésser humà és perfecte.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
"L'eternitat de l'ésser"
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest petit fragment filosòfic pertany a Parmènides en el que ell defensa que "només podem dir i pensar que l’ésser és i existeix".
Al llarg del fragment apareixen característiques destacables i importants de l’ésser com l’eternitat d’aquest o el fet que sigui perfecte.
Dóna importància d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que l’ésser és perfecte.
A diferència d’ Heràclit aquest defuig de l’existència del canvi per tant, l’origen de nous éssers només pot venir d’altres éssers. Reflexem la via de la veritat de l’autor, ja que és un text que tracta de l’ésser en profunditat. On cal destacar, que la via de la veritat és un gran exercici deductiu en el qual es tracta de l'ésser i nega la validesa dels sentits, ja que, es tracten d'un parany. Per altra banda, cal destacar també la via de l'opinió, ja que, encara que no es veu reflectit en el text, és important perquè parla sobre el món de les aparences, la propietat i el canvi ens mostren que els sentits no es tracta de la veritat sinó que és una simple aparença.
COMPARACIÓ
Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir, que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC) és l'autor que pot ser comparat amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.
En aquest petit fragment del text 2, de dues línies, Heràclit, ens explica que els
contraris s’harmonitzen, fent referència principalment a que, aquests es
necessiten per tal de ser contraris. La podem comparar quan diu que El
camí que puja i el que baixa és un i el mateix, ja que continua parlant
dels contraris, però concretament, en aquest text especifica que encara que
existeixin els contraris,la natura és la mateixa.
Seguidament, una vegada comentat l’essència de les coses,
trobem Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som, és a dir, ell
es refereix a que una cosa no és la mateixa que una altre, per tant, també la
podem relacionar amb El sol és nou cada dia, ja que, tot
canvia dia a dia, res és el mateix i una cosa és el passat i l’altre el futur,
res a veure per part dels dos. 
La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el perquè de la idea de la veritat.On fa clara referència a que no es pot passar del no-ésser al ésser, perquè sinó això seria una imperfecció i ell desde un principi sempre ha defensat que l'ésser humà és perfecte.
