dilluns, 21 de maig del 2012





OBRAR CONFORME LA VIRTUT MÉS PERFECTE
"COMENTARI DE TEXT: "ÈTICA A NICÒMAC"

L'ètica d'Aristòtil estableix com a punt de partida que la fi última de tot ésser humà és la felicitat. Segons Aristòtil, per arribar a la felicitat, s'ha d'analitzar la naturalesa humana. D'aquesta manera s'arriba a la conclusió que cada ser és feliç realitzant l'activitat que li és pròpia i natural. És a dir, l'home és feliç sent home i duent a terme activitats pròpies dels homes.
L'ésser humà, a causa de les seves necessitats, ha de conformar-se amb una felicitat limitada, consistent en la possessió de béns corporals i exteriors i que sense les virtuts morals no es podria aconseguir.

Dins de l'ésser humà, per a Aristòtil, existeixen dos tipus de virtuts fonamentals. Les virtuts intel·lectuals, dedicades a perfeccionar el coneixement, i les virtuts morals que perfeccionen la forma de ser de cada persona. Entre les virtuts intel·lectuals es troba la prudència, virtut de gran importància per a Aristòtil en la vida pràctica.

D'altra banda, les virtuts morals són definides per Aristòtil com a hàbits que ens permeten triar entre el més correcte i convenient dins d'un terme mitjà racionalment establert.






Jean-Paul Sartre
"FILÒSOF"
1. On va estudiar Sartre? 
 A l'Escola Normal Superior (França)
2. Què opinava ell sobre els valors?
 Creia en un univers sense valors, classificada com a idea aterradora. Negava també l'ordre, la família i era contrari a tot.
3. Quin corrent filosòfic el va influïr?
 La fenomenologia
4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
 La nàusea
5. Quina importància té per a ell l'existència?
 Per a ell no en té, cadascú és lliure i responsable de la seva vida
6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
 L'ésser i el no-res (1943)
7. Què és l'autenticitat?
 La reflexió serena de la pròpia existència
8. Qui era Hydeger?
 Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre
9. Quin és el títol de la revista que va crear?
 Les temps modernes
10. Què significa que l'infern són els altres?
 Significa que estem expossats als altres i a la seva mirada, que pot esdeveniruna amenaça
11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 Que es tenia una llibertat absoluta, i es podia mantenir més d'un amor.
12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 El segon sexe (1949)
13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
 Crítica de la raó dialèctica (1960)
14. Quin canvi es va dur a terme?
 Entre els anys 1958 i 1968, la llibertat desapareix de les seves obres, ja que es desinteresa per l'individualisme i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.
15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
 L'any 1964, però el va rebutjar ja que segons ell, no seria coherent amb ell mateix i per raons ètiques.
16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
 Comunista i propera a l'anarquisme
17. Quin fet històric el va influïr fortament?
 La revolta dels estudiants (maig 1968)
18. Quin diari extremista va dirigir?
 La cause du peuple (La causa del poble)
19. Què opinava sobre el terrorisme?
 Que era la bomba atòmica dels pobres
20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
Tothom es preguntava què pensava ell dels fets que passaven dia a dia

dimecres, 9 de maig del 2012




T9: ELS FONAMENTS DE L'ACCIÓ MORAL
"DEFINEIX"


- AMORAL:  acció que no té sentit moral, per tant, que no  distingeix entre el bé i el mal.
- IMMORAL: acció contraria d'allò que és moralment bo.
- TEMPERAMENT: conjunt de sentiments i passions difícils  modificar.
- VIRTUT: hàbit de comportament que ens predisposa a obrar bé 
- CONSCIÈNCIA MORAL: capacitat humana que ens permet  distingir entre el bé i el mal.
- RESPONSABILITAT: capacitat de respondre i ser amos dels  nostres actes
- LLIBERTAT EXTERNA: absència de coacció externa
- LLIBERTAT INTERNA: absència de coacció interna que ens permet el lliure albir
- DETERMINISME: posició filosòfica que defensa que res no succeix sense una causa, explica causalment la conducta humana i defensa que l'home està determinat per una causa i que no és lliure
- CONDICIONAMENT: factor que limita la nostra llibertat però la impedeix
- DESTÍ: llei que regeix l'univers segons el qual tot succeix fatalment, és a dir, tot el que passa, passa perquè ha de passar.
- PRINCIPI DE CAUSALITAT: principi pel qual tota causa té un efecte i tot efecte ve produït per una causa
- DETERMINISME ECONÓMIC: explica les diferents etapes  històriques, els modes de producció com a determinades per la  infraestructura económica.
- INDETERMINISME: defensa el liberalisme i que no calen causes ni  factors per explicar la conducta humana
- AUTONOMIA MORAL: capacitat de prende decisions per un  mateix sense deixar-se influir i ser responsables dels nostres actes.
- NIVELL PRECONVENCIONAL: persona que té per just el que  satisfà els seus interessos
- NIVELL CONVENCIONAL: persona que accepta la llei posada en  comú
- NIVELL POSTCONVENCIONAL: persones que distingeixen entre  les normes de la societat i els principis morals universals
- LÒGICA DE LA CURA (ATENCIÓ): La persona madura ha de progressar en els valors de la atenció i ha de desenvolupar un sentit de la compassió i de la responsabilitatper aquell que ho necessiten.

dimarts, 1 de maig del 2012

LA LLIBERTAT
"PREGUNTES DE COMPRENSIÓ"

1És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?
No, perquè per una banda l'existència de Déu té una posició en la que tot depèn de lleis causals i forma part del determinisme, i per altra banda, la llibertat dels éssers humans, es tracta d'una lliure llibertat, en la que aquests tenen la llibertat d'elecció o d'autodeterminació.
2- Com expliquen els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?
Mostra l'Univers com a determinista, no afirma que les persones tinguin cap control voluntari sobre els processos quàntics, sinó que succeeixen a l'atzar i afirma que aquests processos  tenen lloc al cervel humà i als àtoms de l'Univers.
3- Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?
La llibertat, en la que no ens sentiriem lliures i sabent que els éssers humans no tenen llibertat no ens hauriem de preocupar de fer el bé o el mal, ja que tot estaria en mans de l'atzar.
4- Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de <causa>? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat les persones? 
Pot haver diferents usos segons la creença de llibertat que posseixi cada persona.