OBRAR CONFORME LA VIRTUT MÉS PERFECTE

"COMENTARI DE TEXT: "ÈTICA A NICÒMAC"

L'ètica d'Aristòtil estableix com a punt de partida que la fi última de tot ésser humà és la felicitat. Segons Aristòtil, per arribar a la felicitat, s'ha d'analitzar la naturalesa humana. D'aquesta manera s'arriba a la conclusió que cada ser és feliç realitzant l'activitat que li és pròpia i natural. És a dir, l'home és feliç sent home i duent a terme activitats pròpies dels homes.

L'ésser humà, a causa de les seves necessitats, ha de conformar-se amb una felicitat limitada, consistent en la possessió de béns corporals i exteriors i que sense les virtuts morals no es podria aconseguir.

Dins de l'ésser humà, per a Aristòtil, existeixen dos tipus de virtuts fonamentals. Les virtuts intel·lectuals, dedicades a perfeccionar el coneixement, i les virtuts morals que perfeccionen la forma de ser de cada persona. Entre les virtuts intel·lectuals es troba la prudència, virtut de gran importància per a Aristòtil en la vida pràctica.

D'altra banda, les virtuts morals són definides per Aristòtil com a hàbits que ens permeten triar entre el més correcte i convenient dins d'un terme mitjà racionalment establert.