T8: CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES DE L'ÉSSER HUMÀ

Monisme materialista: teoria que explica el psiquisme humà com a conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.

Materialisme emergentista: és una de les dues posicions monistes materialistes que consideren que el que és metal no es redueix a allò que és físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. 

Dualisme platònic: és una posició que defensa que l'ésser humà està compost de cos i ànima i que aquesta, és immortal i immaterial. Hi trobem com a capdavanter a Plató.

Hilemorfisme: posició la qual defensa que el cos és la base material i l'ànima és la forma substancial. Hi trobem com a capdavanter a Aristòtil. Cal destacar que l'ànima dóna vida al cos i formen part de la mateixa realitat.

Dualisme interaccionista: és la tesis que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents , reclamen una ment autoconscient, la interacció entre el que és físic i és mental i exposa que hi ha una altra realitat , denominada <<ego>>.

Raó teòrica: s'ocupa d'allò que no pot ser d'altre manera, com és el cas dels objectes o esdeveniments i els fets es poden explicar.

Raó pràctica: és la que s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans , i es pot anomenar també raó prudencial , fent referència al fet d'aconseguir la felicitat, ja que es tracta del seu principal i únic objectiu.

Raciovitalisme: concepció desenvolupada per José Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.

Acció comunicativa: acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents interlocutors. Té com a objectiu principal assolir la comprensió.

Acció estratègica: vol aconseguir l'èxit a partir de diferents mitjans.

Persona (Boeci): definició formulada per Boeci, la qual defineix la persona com a substància individual de naturalesa racional.

Dignitat: és un dret de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua com a persones humanes. 

Existència encarnada: vol dir que les persones existeixen i estan dotades d'una interioritat que els permet sortir de si mateixos i obrir-se ca a altres coses.

Compromís: es tracta del conjunt de promeses compartides en què intervè la llibertat de cada persona i alhora forja la seva identitat.

Proximitat: consisteix en la donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.

L'AMOR COM A RESPONSABILITAT PERSONAL

"COMENTARI DE TEXT"

L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers i creure que l’amor és,només, una concordança de sentiments entre dues persones és del tot fals. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment es pot distingir diferents tipus d’amor, com és el cas de l’amor d’amics o amistat, l’amor filial, maternal o qualsevol que es dóna entre membres de la mateixa familia, amor cap a les coses, llocs, animals i amor de parella. Tots aquests, no tenen la mateixa forma, però si el mateix objectiu; el fet d’estimar.

En aquest text, Martin Buber, un pensador jueu, d’rogien austríac, esmenta que l’amor som  nosaltres mateixos, és a dir, la relació entre el   jo   i   t u els   quals,   protagonit zen   la  relació   amorosa.   Si  aquesta  relació es   degrada  (i   el   mateix   passa  en   l’amistat ),aquesta  connexió   passa a  ser   una  freda  coneixença:   tant  el  “tu”   com el  “ jo”   han  canviat .   Quan   el “tu” ,ja  no   és   més   que  algú   que,   fa  temps ,  va ser  conegut ,   per   l’altre banda, el  “jo”,   és  per   a  al “tu”  un   record super vivent. Aquesta seria la conseqüència de l’absència d’amor en tot tipus de relacions. Però no obstant això la idea principal del text , seria el fet de que l ’amor  converteix  les  persones  en   una unitat  superior  que les  inclou  i  que és  la relació  immediata entre jo  i  t u  ( no ell o ella) i desapareix automàticament el terme desigualtat.  

                   

       

Auschwitz

Dissabte 17 de Març, Camp
de concentració Birkenau

Auschwitz és el cementiri més gran del món i la principal fàbrica de mort ideada i construïda pels nazis per dur a terme la Solució Final, l'extermini sistemàtic d'una raça. Prop d'un milió d'homes, dones i nens van perdre la seva vida dins d'aquest camp. Els soldats soviètics van trobar a 7.500 supervivents, 837.000 peces de roba i 7,7 tones de cabell humà.

Avui dia Auschwitz és conegut com el museu de l'horror, ja que,fa reflexionar sobre la mort inocent d'unes 6 milions de persones aproximadament, i les quals Hitler volia arrodonir a unes 11 milions de persones. Tantes morts inocents, fan pensar, fins a quin punt, l'home és capaç d'arribar,per una deficiència social humana o simplement per obtenir el poder de quelcom sense cap tipus de límits, els imperfectes que podem arribar a ser degut a una crueltat màxima de la ment i com a resultat obtenim l'extermini d'una raça i la decisió de l'existència exclusivament per la raça ària.

Víctimes d'aquesta catàstrofe

Però, malgrat això, sóc partidaria de tenir present dia a dia, tot el que va succeïr per a totes les persones, ja que diuen que si oblidem el passat estem condemnats a repetir-lo i per això, és important conéixer molt bé aquest per poder avançar en un futur i per no deshumanitzar-nos més. 

Per concloure, voldria dir , que s'ha de tenir en compte les opinions, el poder polític, la manipulació i altres factors que poden arribar a ser resultat d'una gran catàstrofe humana i el més important, no oblidar mai el passat per tal d'apendre dels errors ja que són la nostra millor experiència.

Aquí us deixo un vídeo de la nostra experiència als

camps de concentració que vam visitar durant el 

nostre viatge de l'escola Sant Andreu.

L'ànima , principi vital

Segons les teories dualistes, l'ésser humà no pot reduir-se ni a esperit ni a matèria sola, sinó que, es tracta d'un compost o substància de dos elements; ànima i el cos. Aristòtil defensa la teoria Hilemorfisme, en la que defensa , que tota substància, és formada per aquests dos elements clau, els quals no es poden separar. 

En aquest fragment, Aristòtil té una clara voluntat d'expressar que l'ànima no es poden separar mai del cos i que l'ànima es tracta d'un principi vital,ja que ho reflecteix de manera que aquesta és l'éssencia del cos , és a dir, allò més profund que podem trobar en la nostra ànima i que vol acostar-se allò intel·ligible, coherent i que alhora dóna vida, sensació, moviment, parla i pensament al nostre cos. Amb això podem arribar a concloure que l'ànima i el cos no es poden separar , ja que es complementen i que només es podrien arribar a separar en la nostra imaginació, mentre que en la realitat, els dos principis substancials sempre van units.

Acabem el segon trimestre

A partir d'aquesta nova entrada, publicaré totes les activitats realitzades en el tercer trimestre

-Nacionalisme-

El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Personalment ,crec que nacionalisme es tracta d'un sentiment que un sent pel seu territori o país. Es basa principalment en un fort ogrull de la història que té aquell territori, de la manera com es comporta devant totes les adversitats actualment, les tradicions i la cultura establida.

Aquest sentiment normalment se sol expressar amb símbols comuns, com és el cas d'una bandera, una cançó especial, un himne o un dia de festa que commemora un fet històric important per al territori en col·lectiu.A diferència de les ètnies, el fet de pertànyer a una nació i de sentir-se membre d'aquesta no tan sols té l'origen en la circumstància d'haver nascut dins del seu territori, sinó que també es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s'hi identificat, encara que no s'hi hagi nascut. Per referir-se a una nació sovint s'utilitza com a sinònim el mot país. Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi condicions com ara tenir una llengua i cultura pròpia, però amb això no és suficient.

Com a conclusió de tot això, voldria expressar que Catalunya funcionaria molt millor com a país que com a comunitat, ja que , quan siguem grans haurem de mantenir dues famílies; la nostra i la reial. Personalment, penso que en aquest país es produeixen més despeses en ximpleries que no pas amb el que s'hauria de gastar per tirar a Espanya endevant i sortir de la crisi . Per això considero que la meva nació és Catalunya.

Treballem amb HootCourse

Avui dia disposem de moltes eines que poden complementar l'educació tradicional i fins i tot substituir-la. Les aules virtuals estan madurant en el seu concepte i ara són plenament utilitzables i útils.

HootCourse és un servei web que permet als professors crear una classe virtual utilitzant una combinació de diferents xarxes socials i blogs. Els serveis inclouen Twitter, Facebook, Posterous, WordPress i Blogger. Cada aula virtual es diu HootCourse i es compon de tweets i actualitzacions d'estat, permetent al professor i estudiants interactuar en temps real.

Uns exemples molt clars, dels nostres treballs realitzats amb la xarxa social Twitter: 

Exemples del contingut de HootCourse, opinions personals sobre el film.

Però, per a més informació sobre les opinions personals de tots els membres de 1r de Batxillerat vegeu aquí: http://hootcourse.com/course/2086/
Només poden visualitar-la tots aquells membres que formen part del grup.