En aquest fragment, Aristòtil té una clara voluntat d'expressar que l'ànima no es poden separar mai del cos i que l'ànima es tracta d'un principi vital,ja que ho reflecteix de manera que aquesta és l'éssencia del cos , és a dir, allò més profund que podem trobar en la nostra ànima i que vol acostar-se allò intel·ligible, coherent i que alhora dóna vida, sensació, moviment, parla i pensament al nostre cos. Amb això podem arribar a concloure que l'ànima i el cos no es poden separar , ja que es complementen i que només es podrien arribar a separar en la nostra imaginació, mentre que en la realitat, els dos principis substancials sempre van units.
Segons les teories dualistes, l'ésser humà no pot reduir-se ni a esperit ni a matèria sola, sinó que, es tracta d'un compost o substància de dos elements; ànima i el cos. Aristòtil defensa la teoria Hilemorfisme, en la que defensa , que tota substància, és formada per aquests dos elements clau, els quals no es poden separar. 
En aquest fragment, Aristòtil té una clara voluntat d'expressar que l'ànima no es poden separar mai del cos i que l'ànima es tracta d'un principi vital,ja que ho reflecteix de manera que aquesta és l'éssencia del cos , és a dir, allò més profund que podem trobar en la nostra ànima i que vol acostar-se allò intel·ligible, coherent i que alhora dóna vida, sensació, moviment, parla i pensament al nostre cos. Amb això podem arribar a concloure que l'ànima i el cos no es poden separar , ja que es complementen i que només es podrien arribar a separar en la nostra imaginació, mentre que en la realitat, els dos principis substancials sempre van units.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada