Act.35: TEXTOS d'HERÀCLIT

Entre aquest recull de poemes he escollit 2-3-4-9-11.

En aquest petit fragment del text 2, de dues línies, Heràclit, ens explica que els contraris s’harmonitzen, fent referència principalment a que, aquests es necessiten per tal de ser contraris. La podem comparar quan diu que El camí que puja i el que baixa és un i el mateix, ja que continua parlant dels contraris, però concretament, en aquest text especifica que encara que existeixin els contraris,la natura és la mateixa.

Per altra banda, quan llegim La vertadera naturalesa de les coses sembla restar oculta, ens adonem quan diu que sembla restar oculta, es refereix a que l’essència de les coses no es manifesten però podem accedir a conèixer-les si tenim consciència o sabem el que realment és el logos, res a veure amb els contraris esmentats anteriorment.

Seguidament, una vegada comentat l’essència de les coses, trobem Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som, és a dir, ell es refereix a que una cosa no és la mateixa que una altre, per tant, també la podem relacionar amb El sol és nou cada dia, ja que, tot canvia dia a dia, res és el mateix i una cosa és el passat i l’altre el futur, res a veure per part dels dos.  

Act.34: TEXTOS DE PARMÈNIDES

IDEES PRINCIPALS
La idea principal que podem extreure d'aquest fragment, és el perquè de la idea de la veritat.On fa clara referència a que no es pot passar del no-ésser al ésser, perquè sinó això seria una imperfecció i ell desde un principi sempre ha defensat que l'ésser humà és perfecte.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

"L'eternitat de l'ésser"

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest petit fragment filosòfic pertany a Parmènides en el que ell defensa que "només podem dir i pensar que l’ésser és i existeix". 

Al llarg del fragment apareixen característiques destacables i importants de l’ésser com l’eternitat d’aquest o el fet que sigui perfecte.

Dóna importància d’immutabilitat i a que no pot desaparèixer, ja que l’ésser és perfecte.

A diferència d’ Heràclit aquest defuig de l’existència del canvi per tant, l’origen de nous éssers només pot venir d’altres éssers. Reflexem la via de la veritat de l’autor, ja que és un text que tracta de l’ésser en profunditat. On cal destacar, que la via de la veritat és un gran exercici deductiu en el qual es tracta de l'ésser i nega la validesa dels sentits, ja que, es tracten d'un parany. Per altra banda, cal destacar també la via de l'opinió, ja que, encara que no es veu reflectit en el text, és important perquè parla sobre el món de les aparences, la propietat i el canvi ens mostren que els sentits no es tracta de la veritat sinó que és una simple aparença.

COMPARACIÓ

Heràclit qui és considerat el mestre del canvi, és a dir, que totes les coses són dinàmiques (MONISME DINÀMIC) és l'autor que pot ser comparat amb Parmènides que a diferència del primer defensa un ésser immutable i etern, negant el canvi d'Heràclit. Pel que fa a les teories, el primer defensa una lluita de contraris en què sense el seu contrari les coses no poden existir i el segon l'eternitat de l'ésser.

Act.33:Anaximandre de Milet

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."

IDEES PRINCIPALS
Es tracta de l’únic fragment que es conserva del filòsof Anaximandre de Milet i que ens explica l’ordre del cosmos en que a través d’una causa ordenadora tot neix i es destrueix al mateix lloc indeterminat anomenat ápeiron.

POSA UN TÍTOL AL TEXT
"Un fons indeterminat per a tots; l'aperión"
ANÀLISI DEL TEXT

Pel que fa el petit text d’Anaximandre, veiem un clar exemple del pensament del filòsof sobre l’origen de totes les coses. Defensa que totes les coses existeixen a partir d’unes altres, de manera que, no trobem un límit.

En aquest petit text ens transmet una idea principal que diu que al món està envoltat per un ordre i tot està destinat a a ser etern. Però per altra banda, trobem la valuosa existència d'unes llavors amb una gran importància envers el terme justícia sobre el desordre i el caos amb la finalitat d’equilibrar-los, així com les accions injustes de l’home segons la qual tots paguem per allò que no és correcte. En conclusió, tota aquella persona que actua malament o fa quelcom que no està bé està destinat a pagar-ho.

2n de Batxillerat: Història de la Filosofia

Doncs bé, a partir d'aquesta entrada publicaré totes les activitats de segon de Batxillerat en la matèria de l'Història de la filosofia..per tant, espero que gaudiu i ànims a tothom!!!

VALORACIÓ PERSONAL DEL CURS

"L'última activitat"

Pel que fa aquesta entrada, cal destacar que serà l'última fins no començar el proper curs. Com a valoració personal de tot el curs en l'assignatura de filosofia, cal esmentar que gràcies a totes les publicacions i entrades del blog, ha sigut una assignatura més innovadora i més dinàmica a l'hora de dur a terme segons quines activitats o simplement a l'hora d'estudiar. 

Cada setmana, fem dues hores de filosofia, i les classes que hem fet fins ara, ens han ajudat a enriquir-nos de cultura i per una part també saviesa; ja que, hem sigut constants durant el curs a l'hora d'aprende totes les idees principals i diferents moviments de cada pensador. 

Per altra banda, destacar que ha estat un curs molt emocionant, i en el que m'ho he passat més bé tant com a nivell personal i cultural, i com cada any, serà un curs el qual no podrem tornar a repetir mai més. Però, no obstant això, no ens hem d'amoïnar gaire, ja que, al septembre començarem de nou amb més forces perquè, ja haurem descansat prou. 

Al septembre del 2011, vam començar amb el significat de filosofia, els diferents sabers, seguidament amb la veritat i la realitat, amb l'estudi de les cultures i diferents ètnies, hem esmentat diferents autors, l'individu en la societat, la diversitat cultural, les diferents concepcions filosòfiques sobre l'ésser humà, i per fi, ja hem arribat a l'últim temari de curs, el qual consta de les ètiques de la felicitat i de la justícia.

Per tant, arribo a la conclusió, que hem treballat molt bé, hem sigut constants i ara ve el pitjor, els trimestrals ; allò que no es pot combinar gens amb el bon temps que fa i les ganes d'estiu! 

T10: ÈTIQUES DE LA FELICITAT I LA JUSTÍCIA

"DEFINEIX"

-Intel·lectualisme moral: Idea fomentada per Sòcrates, la qual esmenta la impossibilitat d'obrar -malament expressament.

-Maièutica: fet que dona llum a la veritat.

-Hedonisme: idea que expressa que al llarg de la vida s'ha d'evitar dolor de tal manera que ser feliç es tracta d'experimentar plaer i gaudi.

-Eudemonisme: idea que expressa que la felicitat és autorealitzar-se.

-Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.

-Prudència: es tracta de la virtut intel·lectual que posseim els éssers humans la qual ens influeix a deliberar bé.

-Autosuficiència: vol dir a saber que no depenem de ningú i per tant valer-se per un mateix com a persona.

-Pau interior: consisteix a responsables de nosaltres mateixos, ser forts davant el sofriment i opinions adverses.

-Utilitarisme: idea que consisteix en aconseguir la major felicitat possible per a totes les persones (principi d’utilitat)

-Aritmètica del plaer: consisteix en sumar plaers i restar dolors,de tal manera que els plaers no tenen diferència ja que són iguals. 

-Ètica deontològica: s'ocupa de la forma i no en el contingut.

-Ètica teològica: teoria ètica que expressa que és més important la finalitat per sobre del deure.

-Imperatiu categòric: es tracta de diferents ordres que obliguen de forma incondicional ue s’ha de fer quelcom.

-Autonomia moral: és l'acció en la que el subjecte es dóna a si mateix una pròpia llei moral.

PORC SATISFET O ÉSSER HUMÀ INSATISFET?

"COMENTARI DE TEXT"

Stuart Mill

"Los tontos sólo conocen una cara de la situación; los sabios se molestan en profundizar en ambas. Sólo de esta forma se podrá llegar, en realidad, al fondo de cada situación. Cerrar los ojos no nos servirá de mucho. La actualidad nos bombardea con una infinidad de informaciones, unas constratadas, otras apenas importantes... en cada vez más soportes físicos, audiovisuales y digitales. Sin embargo, contrastarlas resulta cada vez más complicado y, aunque los medios de comunicación, ya nos hacen una criba previa, lo importante es confiar en nuestra capacidad crítica. No siempre será la más acertada, pero al menos es la nuestra; y eso es lo importante ¿no? Nuestra propia subjetividad aplicada a la realidad diaria. Al fin y al cabo, ésa es nuestra actualidad.

La que conformará nuestro mundo."

En la meva opinió, és millor ser un porc satisfet, ja que, la seva felicitat és d’allò més ample i momentània . En canvi, un humà insatisfet, es tracta d’aquell humà pensador que no està satisfet de si mateix, i intentar trobar la felicitat al llarg de la seva vida, però, ningú ni ell mateix, és capaç de saber si la trobarà o no.

Per altra banda, cal destacar , l’esperança o creença de saber si  la felicitat realment existeix o no. Quan s’aconsegueix aquesta? Com ho podem fer? Serà cosa del destí? Nosaltres, no sabem si aquesta serà possible que s’adreci en un moment especial de les nostres vides. Personalment, penso que, la felicitat existeix, però, no aquell tipus de felicitat en la que, en un moment considerat de la teva vida, has tingut la gran oportunitat de conèixer i per fi, una vegada trobada, ja es teva per sempre. Tot el contrari, jo crec en la felicitat momentània, en la felicitat que només succeïx per un instant, i després, aquesta desapareix. Ningú, per més diners que posseixi o per més nombrosa que sigui la seva família, no vol dir que ja tingui una felicitat absoluta, perquè al món hi ha de tot. De manera que, arribem a la conclusió en la que, jo mateixa reconec que els éssers humans, estem marcats per objectius i metes, per tal de satisfer els nostres interessos i les nostres necessitats en conjunt, per tant, una vegada assolits aquests objectius, es quan la felicitat arriba a nosaltres i ens fa sentir millors que abans. Però, no obstant això, qui diu o qui sap si el dia de demà, tot gira i ja res es com abans.