dimarts, 5 de juny del 2012

PORC SATISFET O ÉSSER HUMÀ INSATISFET?
"COMENTARI DE TEXT"

Stuart Mill
"Los tontos sólo conocen una cara de la situación; los sabios se molestan en profundizar en ambas. Sólo de esta forma se podrá llegar, en realidad, al fondo de cada situación. Cerrar los ojos no nos servirá de mucho. La actualidad nos bombardea con una infinidad de informaciones, unas constratadas, otras apenas importantes... en cada vez más soportes físicos, audiovisuales y digitales. Sin embargo, contrastarlas resulta cada vez más complicado y, aunque los medios de comunicación, ya nos hacen una criba previa, lo importante es confiar en nuestra capacidad crítica. No siempre será la más acertada, pero al menos es la nuestra; y eso es lo importante ¿no? Nuestra propia subjetividad aplicada a la realidad diaria. Al fin y al cabo, ésa es nuestra actualidad.
La que conformará nuestro mundo."


En la meva opinió, és millor ser un porc satisfet, ja que, la seva felicitat és d’allò més ample i momentània . En canvi, un humà insatisfet, es tracta d’aquell humà pensador que no està satisfet de si mateix, i intentar trobar la felicitat al llarg de la seva vida, però, ningú ni ell mateix, és capaç de saber si la trobarà o no.















Per altra banda, cal destacar , l’esperança o creença de saber si  la felicitat realment existeix o no. Quan s’aconsegueix aquesta? Com ho podem fer? Serà cosa del destí? Nosaltres, no sabem si aquesta serà possible que s’adreci en un moment especial de les nostres vides. Personalment, penso que, la felicitat existeix, però, no aquell tipus de felicitat en la que, en un moment considerat de la teva vida, has tingut la gran oportunitat de conèixer i per fi, una vegada trobada, ja es teva per sempre. Tot el contrari, jo crec en la felicitat momentània, en la felicitat que només succeïx per un instant, i després, aquesta desapareix. Ningú, per més diners que posseixi o per més nombrosa que sigui la seva família, no vol dir que ja tingui una felicitat absoluta, perquè al món hi ha de tot. De manera que, arribem a la conclusió en la que, jo mateixa reconec que els éssers humans, estem marcats per objectius i metes, per tal de satisfer els nostres interessos i les nostres necessitats en conjunt, per tant, una vegada assolits aquests objectius, es quan la felicitat arriba a nosaltres i ens fa sentir millors que abans. Però, no obstant això, qui diu o qui sap si el dia de demà, tot gira i ja res es com abans.


         

dilluns, 21 de maig del 2012





OBRAR CONFORME LA VIRTUT MÉS PERFECTE
"COMENTARI DE TEXT: "ÈTICA A NICÒMAC"

L'ètica d'Aristòtil estableix com a punt de partida que la fi última de tot ésser humà és la felicitat. Segons Aristòtil, per arribar a la felicitat, s'ha d'analitzar la naturalesa humana. D'aquesta manera s'arriba a la conclusió que cada ser és feliç realitzant l'activitat que li és pròpia i natural. És a dir, l'home és feliç sent home i duent a terme activitats pròpies dels homes.
L'ésser humà, a causa de les seves necessitats, ha de conformar-se amb una felicitat limitada, consistent en la possessió de béns corporals i exteriors i que sense les virtuts morals no es podria aconseguir.

Dins de l'ésser humà, per a Aristòtil, existeixen dos tipus de virtuts fonamentals. Les virtuts intel·lectuals, dedicades a perfeccionar el coneixement, i les virtuts morals que perfeccionen la forma de ser de cada persona. Entre les virtuts intel·lectuals es troba la prudència, virtut de gran importància per a Aristòtil en la vida pràctica.

D'altra banda, les virtuts morals són definides per Aristòtil com a hàbits que ens permeten triar entre el més correcte i convenient dins d'un terme mitjà racionalment establert.






Jean-Paul Sartre
"FILÒSOF"
1. On va estudiar Sartre? 
 A l'Escola Normal Superior (França)
2. Què opinava ell sobre els valors?
 Creia en un univers sense valors, classificada com a idea aterradora. Negava també l'ordre, la família i era contrari a tot.
3. Quin corrent filosòfic el va influïr?
 La fenomenologia
4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
 La nàusea
5. Quina importància té per a ell l'existència?
 Per a ell no en té, cadascú és lliure i responsable de la seva vida
6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
 L'ésser i el no-res (1943)
7. Què és l'autenticitat?
 La reflexió serena de la pròpia existència
8. Qui era Hydeger?
 Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre
9. Quin és el títol de la revista que va crear?
 Les temps modernes
10. Què significa que l'infern són els altres?
 Significa que estem expossats als altres i a la seva mirada, que pot esdeveniruna amenaça
11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
 Que es tenia una llibertat absoluta, i es podia mantenir més d'un amor.
12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
 El segon sexe (1949)
13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme?
 Crítica de la raó dialèctica (1960)
14. Quin canvi es va dur a terme?
 Entre els anys 1958 i 1968, la llibertat desapareix de les seves obres, ja que es desinteresa per l'individualisme i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.
15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
 L'any 1964, però el va rebutjar ja que segons ell, no seria coherent amb ell mateix i per raons ètiques.
16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
 Comunista i propera a l'anarquisme
17. Quin fet històric el va influïr fortament?
 La revolta dels estudiants (maig 1968)
18. Quin diari extremista va dirigir?
 La cause du peuple (La causa del poble)
19. Què opinava sobre el terrorisme?
 Que era la bomba atòmica dels pobres
20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"?
Tothom es preguntava què pensava ell dels fets que passaven dia a dia

dimecres, 9 de maig del 2012




T9: ELS FONAMENTS DE L'ACCIÓ MORAL
"DEFINEIX"


- AMORAL:  acció que no té sentit moral, per tant, que no  distingeix entre el bé i el mal.
- IMMORAL: acció contraria d'allò que és moralment bo.
- TEMPERAMENT: conjunt de sentiments i passions difícils  modificar.
- VIRTUT: hàbit de comportament que ens predisposa a obrar bé 
- CONSCIÈNCIA MORAL: capacitat humana que ens permet  distingir entre el bé i el mal.
- RESPONSABILITAT: capacitat de respondre i ser amos dels  nostres actes
- LLIBERTAT EXTERNA: absència de coacció externa
- LLIBERTAT INTERNA: absència de coacció interna que ens permet el lliure albir
- DETERMINISME: posició filosòfica que defensa que res no succeix sense una causa, explica causalment la conducta humana i defensa que l'home està determinat per una causa i que no és lliure
- CONDICIONAMENT: factor que limita la nostra llibertat però la impedeix
- DESTÍ: llei que regeix l'univers segons el qual tot succeix fatalment, és a dir, tot el que passa, passa perquè ha de passar.
- PRINCIPI DE CAUSALITAT: principi pel qual tota causa té un efecte i tot efecte ve produït per una causa
- DETERMINISME ECONÓMIC: explica les diferents etapes  històriques, els modes de producció com a determinades per la  infraestructura económica.
- INDETERMINISME: defensa el liberalisme i que no calen causes ni  factors per explicar la conducta humana
- AUTONOMIA MORAL: capacitat de prende decisions per un  mateix sense deixar-se influir i ser responsables dels nostres actes.
- NIVELL PRECONVENCIONAL: persona que té per just el que  satisfà els seus interessos
- NIVELL CONVENCIONAL: persona que accepta la llei posada en  comú
- NIVELL POSTCONVENCIONAL: persones que distingeixen entre  les normes de la societat i els principis morals universals
- LÒGICA DE LA CURA (ATENCIÓ): La persona madura ha de progressar en els valors de la atenció i ha de desenvolupar un sentit de la compassió i de la responsabilitatper aquell que ho necessiten.

dimarts, 1 de maig del 2012

LA LLIBERTAT
"PREGUNTES DE COMPRENSIÓ"

1És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?
No, perquè per una banda l'existència de Déu té una posició en la que tot depèn de lleis causals i forma part del determinisme, i per altra banda, la llibertat dels éssers humans, es tracta d'una lliure llibertat, en la que aquests tenen la llibertat d'elecció o d'autodeterminació.
2- Com expliquen els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?
Mostra l'Univers com a determinista, no afirma que les persones tinguin cap control voluntari sobre els processos quàntics, sinó que succeeixen a l'atzar i afirma que aquests processos  tenen lloc al cervel humà i als àtoms de l'Univers.
3- Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?
La llibertat, en la que no ens sentiriem lliures i sabent que els éssers humans no tenen llibertat no ens hauriem de preocupar de fer el bé o el mal, ja que tot estaria en mans de l'atzar.
4- Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de <causa>? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat les persones? 
Pot haver diferents usos segons la creença de llibertat que posseixi cada persona. 


dimarts, 10 d’abril del 2012



T8: CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES DE L'ÉSSER HUMÀ
Monisme materialista: teoria que explica el psiquisme humà com a conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
Materialisme emergentista: és una de les dues posicions monistes materialistes que consideren que el que és metal no es redueix a allò que és físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. 
Dualisme platònic: és una posició que defensa que l'ésser humà està compost de cos i ànima i que aquesta, és immortal i immaterial. Hi trobem com a capdavanter a Plató.
Hilemorfisme: posició la qual defensa que el cos és la base material i l'ànima és la forma substancial. Hi trobem com a capdavanter a Aristòtil. Cal destacar que l'ànima dóna vida al cos i formen part de la mateixa realitat.
Dualisme interaccionista: és la tesis que defensa que ment i cervell són dues realitats diferents , reclamen una ment autoconscient, la interacció entre el que és físic i és mental i exposa que hi ha una altra realitat , denominada <<ego>>.
Raó teòrica: s'ocupa d'allò que no pot ser d'altre manera, com és el cas dels objectes o esdeveniments i els fets es poden explicar.
Raó pràctica: és la que s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans , i es pot anomenar també raó prudencial , fent referència al fet d'aconseguir la felicitat, ja que es tracta del seu principal i únic objectiu.
Raciovitalisme: concepció desenvolupada per José Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.
Acció comunicativa: acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents interlocutors. Té com a objectiu principal assolir la comprensió.
Acció estratègica: vol aconseguir l'èxit a partir de diferents mitjans.
Persona (Boeci): definició formulada per Boeci, la qual defineix la persona com a substància individual de naturalesa racional.
Dignitat: és un dret de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua com a persones humanes. 
Existència encarnada: vol dir que les persones existeixen i estan dotades d'una interioritat que els permet sortir de si mateixos i obrir-se ca a altres coses.
Compromís: es tracta del conjunt de promeses compartides en què intervè la llibertat de cada persona i alhora forja la seva identitat.
Proximitat: consisteix en la donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.



dimecres, 4 d’abril del 2012



L'AMOR COM A RESPONSABILITAT PERSONAL
"COMENTARI DE TEXT"
L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers i creure que l’amor és,només, una concordança de sentiments entre dues persones és del tot fals. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment es pot distingir diferents tipus d’amor, com és el cas de l’amor d’amics o amistat, l’amor filial, maternal o qualsevol que es dóna entre membres de la mateixa familia, amor cap a les coses, llocs, animals i amor de parella. Tots aquests, no tenen la mateixa forma, però si el mateix objectiu; el fet d’estimar.
En aquest text, Martin Buber, un pensador jueu, d’rogien austríac, esmenta que l’amor som  nosaltres mateixos, és a dir, la relació entre el   jo   i   t u els   quals,   protagonit zen   la  relació   amorosa.   Si  aquesta  relació es   degrada  (i   el   mateix   passa  en   l’amistat ),aquesta  connexió   passa a  ser   una  freda  coneixença:   tant  el  “tu”   com el  “ jo”   han  canviat .   Quan   el “tu” ,ja  no   és   més   que  algú   que,   fa  temps ,  va ser  conegut ,   per   l’altre banda, el  “jo”,   és  per   a  al “tu”  un   record super vivent. Aquesta seria la conseqüència de l’absència d’amor en tot tipus de relacions. Però no obstant això la idea principal del text , seria el fet de que l ’amor  converteix  les  persones  en   una unitat  superior  que les  inclou  i  que és  la relació  immediata entre jo  i  t u  ( no ell o ella) i desapareix automàticament el terme desigualtat.