Conclusions del Show de Truman

El show de Truman, és una pel·lícula per pensar tot allò que podria existir i que nosaltres mateixos pensem que no existeix. Però totes aquestes qüestions que ens han mogut de certa manera les principals idees d'aquesta pel·lícula ens fa pensar per damunt de tot sobre el sentit de la nostra vida.

Truman Show

El protagonista Truman, viu una gran mentida; la seva vida. Aquesta, és creada pel director de la pel·lícula Christof,el qual és considerat un déu, ja que, va ser ell qui desde el minut zero de la vida d'en Truman ja havia "creat un món" per ell el qual seria guiat pel destí desitjat del director. Amb tot això cal afegir que tota la societat que l'envolta dóna suport, ja que, són actors i encara veient que es juga amb la llibertat i drets d'una persona només saben fer que patrocinar-se cadascun. Tots hem extret moltíssimes idees sobre aquesta pel·lícula i a partir de cada comentari podem extreure diverses conclusions, però per a mi, la principal és; amb el simple fet de veure aquesta pel·lícula és molt evident que cadascun de nosaltres podem veure que la llibertat , el dret de tenir una vida privada, és el més important que pot tenir l'ésser humà, però, no obstant això, la gran realitat és que ningú en aquesta vida té la llibertat al cen per cen, ja que sempre serà controlada per algú "més superior" o que "tingui més drets que tu", com és el cas de la nostra família, concretament els nostres pares. 

Truman descobreix que la seva vida és una mentira.

També cal pensar, si en aquest mateix moment, algú ens està marcant el destí, o que tot és mentira. Però ,en el cas que tot això fos mentira , cal destacar que a la pel·lícula només hi ha una persona interessada per ell, només una persona en aquell món que vol lluitar per la seva intimitat i que li repeteix moltes vegades que aquella vida que porta no és de veritat; Syilvia.  Si nosaltres portessim una vida com la d'en Truman l'única consolació i esperança que tindriem seria la de trobar una persona així, per tal de sortir d'aquell forat negre sense sortida.

Com a conclusió final, cal destacar, que aquesta pel·lícula es pot comparar amb el mite de Plató (El mite de la caverna), té molta relació, ja que, els presoners que va descriure Plató (seria en aquest cas en Truman) i al estar empresonats només creuen que aquella cova es la seva vida , però , encara així ells no saben que l'exterior és la vida real. Amb tot això, cal dir, que dia a dia vivim en una societat sense completa llibertat i que la majoria de coses i persones que ens envolten són mentida.

Com conviure amb altres cultures

Cada cop més,convivim amb diferents cultures i religions en una mateixa ciutat i això es conclou com un fet,des de fa diversos anys.

L’ immigració  s’ha convertit en una realitat quotidiana,però,que la relació entre cultures sigui beneficiosa o enriquidora per a tots, no ho veig tant clar.

Benetton, ha contribuït la majoria de vegades, en campanyes
relaciones amb les diferents cultures del món.

Teòricament els països receptors que solen ser els desenvolupats han de fer un esforç tan a nivell polític com a cultural perquè la convivència entre les diferents cultures sigui pacifica.

Aconseguit aquest punt ara vindria el tema de la integració .Un esforç conjunt entre diferents cultures i religions per poder funcionar entre nosaltres de manera adequada.

Crec que es molt difícil integrar-se amb altres cultures ,es un esforç molt gran i continu,i el que més amb crida l’atenció es que sembla que sempre ho te que fer el país receptor.

Jo crec que els immigrants haurien de fer un esforç per adaptar-se i integrar-se ,ja que arriben a un altre país amb costums,tradicions i moltes vegades religió diferents.I no sempre es així ,dona l’ impressió que tenen més drets que deures al menys la majoria.

I si penses o dius això està malt vist i et diuen que ets racista o xenòfoba sembla que una mena de defensa per part dels que no ho fan del tot be.

La gran majoria d’ells no s’integren conviuen entre ells ,molts no aprenen ni tan sols d’idioma del país receptor i l’únic que els interessa son els serveis del país (sanitat,ajudes socials,ensenyament...).A més molts utilitzen la por per ser més forts.

Però malgrat tot sóc optimista i crec que quan passin més anys altres generacions de fills d’immigrants sentiran que el país on han nascut és el seu  i que no ens veuran diferents i que potser ells també voldran fer país com nosaltres.    

Com m'ha influït la meva família?

Tots sabem que a l'etapa infantil, els nens necessiten un suport o un model a seguir per adquirir els seus coneixements. Aquest model sol ser prioritàriament els pares i en un segon terme es troben els avis i altres adults propers, (aquests últims comencen a tenir major rellevància ja que cada vegada, són ells els que cuiden als nens). Però bàsicament els dos pilars que sostenen el suport o model a seguir per adquirir tals coneixements són el pare i la mare.

Per això des de ben petits necessitem un bon àmbit familiar, ja que el desenvolupament de qualsevol nen és molt important de cara al seu futur. No obstant això , els meus pares, des de petita, sempre m’han ensenyat diferents factors els quals han considerat que era millor per a mi; hem van ensenyar i encara ho fan, normes d’educació , que puc aconseguir tot el que hem proposi, a assumir responsabilitats i aprendre dels meus propis errors, a superar-me a mi mateixa, a buscar, aprofitar i crear noves oportunitats pel meu futur, a que les coses petites es fan grans dia a dia amb diferents esforços i la felicitat depèn d’un mateix.

Per altre banda, no m’ha faltat mai de res, tot el que he desitjat l’he obtingut i això son aspectes que s’han d’agraïr sempre.

Verificabilitat i falsabilitat

Karl Popper, en aquest text, esmenta que els enunciats empírics no es poden verificar totalment, però si que es poden falsejar mitjançant  proves empíriques. I principalment ens fa saber que es possible deduir a partir de la veritat d’un anunciat singular, la falsedat d’un enunciat universal.

Les idees principals del text es basen en que Karl Popper només admet un sistema científic que es pugui demostrar de manera experimental amb una pràctica, i exalta que s’ha de fer enunciats de manera inductiva.

Com a títol personal: Una distància de la falsedat

Popper defensa molt bé que una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació d'aquesta.

Aquest text es basa principalment en tot el que defensa i es veu de manera molt clara, ja que, exposa les seves idees de manera que es poden reflectir clarament en el text. No admet cap sistema que no es pugui comprovar experimentalment, de manera que ja s’oposa al criteri de verificació, defensant que només s’ha d’adoptar la postura de la falsació

The Truman Show

Realitat virtual

Javier Bustamante Donas és Metge en Filosofia i Ciències de l'Educació per l’  Universitat de Madrid i ha realitzat un doctorat en Ciència, Tecnologia i Societat.

Amb el seu llibre "Societat informatitzada, Societat Deshumanitzada?" va guanyar l’any 1994 el “Premio Fundesco”. En aquest fragment s’utilitza la realitat virtual ,en la que actualment  es fa servir per referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic, com pot ser l’ordinador o qualsevol altre aparell. Però no només la tecnologia és capaç de generar aquest tipus de realitat, sinó que hi ha productes de la ficció o la fantasia que també ho poden fer.

La realitat virtual ha eliminat la frontera entre la realitat i la irrealitat. En la Realitat Virtual les persones poden dur a terme accions, desenvolupar experiències, interaccionar i relacionar-se, construir i reconstruir la seva identitat, és a dir, alhora d’utilitzar xarxes socials hi ha individus que volen exhibir-se com són en la realitat , però només tenint en compte, allò que vulguin que es pensi i que sigui real d’aquest. L'àmplia varietat de possibilitats  que ofereix,dóna a conèixer  uns certs avantatges que cal destacar , com per exemple: la realitat virtual és compartida en el sentit de la navegació per escenaris virtuals , diferents programes o xarxes socials amb altres persones i no de forma física sinó percebuda i com a últim concepte la realitat virtual conviu amb el món físic .

Activitat 6: Defineix!

• Saber Vulgar:es funda en l'experiència de la vida quotidiana s'ocupa del que però no en el perquè
• Saber Científic :Explica perquè els fets són d'aquesta manera. Li preocupa la raó,el sentit i la causa.
• Tècnica : Consisteix com fer certes activitats. 
• Ciència Moderna:  utilitza l'experimentació matemàtica.
• Llei : Són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens
• Verificació : Oposat a la falsació,una hipòtesi és certa quan els fets observats concorden amb els fets deduïts 
• Explicar : Consisteix a saber les causes del fenòmen.
• Comprensió: explicar el sentit de les coses, se situa dins dels fets. 
• Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat de tot allò sobrehumà.
• Mètode empirico-racional: a través dels sentits i l'enteniment accedim a la realitat, tant al nivell sensible com l'intel·ligible.
• Racionalisme clàssic: afirma la que la raó està per damunt de l'experiència
• Revolució copernicana del coneixement: transformació en el coneixement que té com a conseqüència la prioritat del subjecte sobre l'objecte.
• Joc del llenguatge: maneres d'utilitzar el llenguatge.
• Hermenèutica no-normativa: no posa normes en la comprensió 
• Filosofia pràctica: tracta sobre el que ens convé escollir 
• Ontologia: tracta sobre l'ésser.