Act.59:  CRÍTICA A LA TEORIA DE KANT

En la meva opinió, considero la filosofia de Kant un tipus de pensament molt complex amb quelcom que resulta relativament fàcil d’explicar o fins i tot de deduir sense haver de creuar tants camins difícils. Si que és cert, que considero la seva moral un molt bon exemple el qual haurien d’aplicar moltes persones amb l’objectiu de fer un món millor i evitar tants problemes i falsedats en la societat o ambient en el que ens trobem i per tant, evitant l’ utilització de persones amb la fi d’aconseguir quelcom tal i com diu: “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona comen la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai com un mitjà” . Si analitzéssim aquesta formulació arribaríem a la conclusió que Kant parteix del fet que hem d’estimar al proïsme com ens estimem a un mateix amb el que seria un bon lema per tal de fer una societat o fins i tot un món millor.  Però també, per altra banda, considero que la seva filosofia es molt difícil d’entendre, ja que parteix de tres idees que ofereixen uns elements determinants, fa ús també de conceptes difícils d’explicar amb el que en la meva opinió considero que es tracta d’una filosofia molt complexa. 

Act.58: EL BÉ I EL MAL - KANT 

NO HI HA RES BO O DOLENT MÉS QUE LA BONA O DOLENTA VOLUNTAT

EL BÉ O EL MAL?

Aquesta formulació ha de ser relacionada amb l’ètica Kantiana. És partidari doncs, del fet que arreu de la nostra vida o societat no existeix quelcom bo o dolent amb el que més endavant algú serà premiat o castigat. Sinó que, són les persones les que promouen que aquests fets succeeixin. Eus aquí on fa referència a la bona o dolenta voluntat amb el que cada persona decideix per si mateixa que fer i com fer segons quines activitats per tal de dur a terme accions dolentes o bones. Per tant, podem concloure que Kant vol fer-nos saber que tot està a les nostres mans i que és decisió nostre quin camí seguir per tal de fer les coses bé o malament o repercutir-les en els altres, tal i com diu : “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai com un mitjà”.

Act.57:  ANÀLISI DE LA CAUSALITAT - JOHN LOCKE

IDEES PRINCIPALS:

Com a idees principals del text, hauríem d’esmentar que Hume, exposa la seva crítica de principi de causalitat amb el que és partidari doncs, que tota causa li segueix un mateix efecte amb  el que al llarg del text, es poden veure elements que donen suport a aquesta teoria mitjançant els raonaments de l’autor i fent comparacions amb diferents exemples bastant simples.

TÍTOL:

Acció i reacció.

ANÀLISI:

Aquest text, pertany a Hume, considerat el més important dels empiristes britànics. Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió a causa de les seves aficions literàries i filosòfiques. En aquest text, l’autor ens vol fer arribar quina concepció té envers la idea del principi de causalitat. Primerament, haurem d’esmentar que és partidari del fet que tota causa té una repercussió amb el que a través del raonament ningú pot deduir de la mateixa causa, el mateix efecte. L’autor, ens fa un breu exemple d’aquest concepte amb les boles de billar amb el que diu: “Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment”, per tant, podem deduir que parla de costum i a més sap perfectament que la segona bola concebrà un moviment, però no gràcies a la raó. L’autor no creu que la raó sigui la causa que provoca l’ensenyament d’això sinó que l’únic capaç de fer possible que algú arribi a aquesta conclusió envers la causa són els propis sentits, tal i com ens vol fer arribar a la darrera línia del text on diu: Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

COMPARACIÓ:

Aquesta concepció envers la idea del principi de causalitat, la podríem comparar amb qualsevol filòsofs racionalista. Pel racionalisme, aquest fet, es tractava en si, d’una idea molt important però estava sotmesa a diferències inevitables a diferència del que deia Hume perquè mentre que altres filòsofs d’aquest moviment defensaven que entre els elements de causa i efecte hi havia una connexió necessària, Hume afirmava que a través del raonament, jo no puc deduir de la mateixa causa el mateix efecte i per tant entre la causa i efecte no hi ha una connexió necessària sinó que hi ha una conjunció constant.

Breu síntesi sobre la filosofia empirista