Act.49: DEMOSTRACIÓ DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU

IDEES PRINCIPALS
Aquest petit fragment pertany al famós filòsof René Descartes, el qual al llarg del text desenvolupa idees relacionades amb Déu, és a dir, qui considera sumament perfecte, tal i com podem observar i analitzar detingudament durant la lectura i amb el que considera una substància infinita a diferència de nosaltres; finita.

TÍTOL DEL TEXT

L'existència d'un ésser grandiós.

ANÀLISI DEL TEXT

Al llarg del text, sen's presenta idees indubtables de desconéixer com és el cas de l'existència de Déu, amb el que l'autor considera que veritablement existeix i a més esmenta que és sumament perfecte. Però, segons la teoria que defensa l'autor, diu que hi ha una idea que no la podem tenir, ja que, no existeix exteriorment, és a dir, fa total referència a Déu. Per tant, per aquesta demostració, busca una causa, i diu que és impossible que nosaltres siguem la causa d'aquesta idea perquè nosaltres a diferència de Déu sóm substàncies finites i Ell, és infinit. Si de veritat, tal i com sen's presenta en el text  Déu es tan perfecte, podem arribar a la conclusió que existeix. Però per altra banda trobem la idea de muntanya i vall amb la que fa referència comparant-se amb Déu, o també quan diu que per ell Déu existeix tal i com ho creu amb les matemàtiques. Per tant, podem deduïr que l'autor té una clara voluntat d'expressar que la demostració de l'existència de Déu, és totalment vertadera.

COMPARACIÓ

Aquesta teoría de la demostració de l’existència de Déu i de les coses la podem comparar amb les cinc vies de Sant Tomàs d’Aquino les quals mitjançant uns arguments en conclou sempre dient que Déu és únic i el més perfecte.

Per últim a més de la presentació que us deixo aquí, m'agradaria enllaçar-vos a un link molt interessant sobre "Les proves de l'existència de Déu". (Premeu click al títol)

Descartes i la necessitat de l'existència de Déu.