Act.44: LA IMPOSSIBILITAT DEL MÓN DE LES IDEES

IDEES PRINCIPALS

Com a idees principals caldria esmentar el principi de moviment com a tema central de la física, ja que com esmenta en les primeres línies, Heràclit té raó sobre el canvi permanents perquè tot flueix de manera constant.

POSA UN TÍTOL AL TEXT

"La crítica entre grans pensadors"

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest petit fragment filosòfic pertany al llibre de metafísica d'Aristòtil. Pel que fa la metafísica, es tracta d'un llibre format per 24 capítols i tracta temes relacionats amb la filosofia primera. De manera que, podem definir la seva filosofia com una valoració o opinió del món intel·ligible,ja que diu que aquest no existeix, per tant les úniques realitats existents, són els subjectes individuals perquè és una realitat formada per éssers múltiples, és a dir canvien. Al principi del text, l'autor, anomena a Heràclit, perquè estan d'acord amb els elements que tenen un canvi constant o que tot flueix de manera natural, però Aristòtil no comparteix la idea d'inclou-re a la ciència en aquest sotmès o continu canvi. Per tant podem deduïr que fa una breu separació entre els móns (l'intel·ligible i el sensible), perquè ell defensa que només poden ser sotmesos a canvi aquells elements que pertanyin al món sensible, ja que, el món intel·ligible no existeix i la ciència estaria inclosa dins d'aquest món. 

COMPARACIÓ

Podem comprarar Aristòtil amb altres filòsofs com Plató, Heràclit, Parmènides i Zenó. Per una banda amb Plató, ja que, fa una valoració del món sensible a diferència de Plató. Seguidament, amb Heràclit, perquè està d'acord amb que el tema central de la física comprèn temes de canvi i que, aquest alhora existeix. També, una vegada comparat amb Heràclit el podriem relacionar amb Parmènides ja que estan d'acord en que del no-res,no pot sortir res i per últim el podriem relacionar també amb Zenó, ja que refuta la teoria del moviment, perquè Aristòtil creu que el moviment es tracta del pas de la potència a l'acte.

AQUÍ US DEIXO UN PETIT VIDEO PER APROFUNDIR MÉS TOTS ELS TEMES TRACTATS A CLASSE SOBRE ARISTÒTIL:

Act.43: Llibre VII de la República de Plató

IDEES PRINCIPALS
Com a les idees principals que podem trobar al llarg del text, hem de destacar les necessitats de la polis a partir d'un diàleg entre Sòcrates i Glaucó on  s'afirma que el més important és ser amo d’un mateix.
POSA UN TÍTOL AL TEXT

"Temprança dins la polis"

ANÀLISI DEL TEXT

Aquest text filosòfic forma part del llibre VII de la República de Plató, el qual pertany a l’etapa de maduresa de l’autor i s’estableix una relació entre la temprança i la justicia. Segons Plató esmenta que qualsevol equilibri entre totes les virtuts està relacionat amb l’ànima i en a l'hora amb les seves parts (la part racional, la part irascible i la part concupiscible). Pel que fa Plató, al llarg del text, diu que les persones són amos d’elles mateixes i per tant, són alhora esclaves d’elles mateixes i quan això succeeix és el que s’anomena la temprança , en certa manera és el mateix que tenir la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions. Les persones han de dominar el que es bó per sobre del que és dolent i d’aquesta manera arribaran a ser ciutadans justos amb si mateixos i un model a seguir pels ciutadans. En conclusió podriem dir que tota persona que compleixi la seva funció dins la polis, sabem que la polis serà justa i alhora el ciutadà també, ja que, al cap i a la fi, mantenen una relació recíproca.

COMPARACIÓ
Aquesta posició reflectida per l’autor sobre la seva política que parla en llibres eticopolítics com La República o les lleis, és difícilment comparable amb altres autors pre-platònics perquè no es donava tant èmfasi a la política fins l’inici dels sofistes i tanmateix, perquè no de moment, fins aquest punt no trobem cap autor més que doni tanta importància a la política o al terme justícia sense relacionar-ho amb l'ànima i establint alhora tres grans diferents per a cada concepte.

Act.42: PLATÓ. LA REPÚBLICA, IV

Aquest petit fragment, pertany al llibre de la República de Plató, en el que fa referència al terme justícia.

Aquest text, comença relacionant, la ciutat i l’individu, amb el que Plató a partir de les afirmacions que realitza durant tot el text, té una clara voluntat de dur a terme un estat utòpic on s’hi estableix automàticament una relació recíproca entre l’individu i la societat amb el que els dos han de ser perfectes i justos.

De manera que, al llarg del text, es desenvolupa una idea principal en la que consta en com les persones han de fer justícia. La resposta seria fent allò que li pertoca a cadascú, ja que tothom té un rang diferent, no som iguals, i per això existeixen tres grans classificacions sobre les parts de la societat. Les quals són: en primer lloc el poble o els artesans, els quals fan referència a una classe baixa i practica les temprances. En segon lloc els guerres, els quals practiquen els valors i es tracta d’una classe mitjana. I, per últim, destacar els filòsofs, els quals representen la classe més alta,ja que practiquen la saviesa i de certa manera, tal com ens indica el text, lluiten pel bé comú i és l’únic que sap que és el bé i la justícia.

Amb això, Plató deixa un clar exemple sobre aquesta idea de classes quan diu “el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa”, per tant, l’autor deixa a veure clarament que un sabater mai podrà fer dins de la societat la funció de filòsof o guerrer, és a dir, per tal de ser just amb ell mateix i amb la societat, sempre s’haurà de mantenir en el seu propi rang, el d’artesà i per tant, practicar la temprança.    

Per concloure aquest text, cal esmentar que aquestes idees es poden resumir en que cadascú a dur a terme la seva funció dins de la societat, per tant, cada classe social ha d’estar en el seu lloc per tal d’haver justícia i tanmateix, els filòsofs han de governar, perquè són els savis de la societat i tenen dots de comandament i d’exemple moral.

EN AQUEST ENLLAÇ,PODEM VEURE LA IDEA DE PLATÓ SOBRE EL TERME JUSTÍCIA I SOCIETAT I INDIVIDU: