-Nacionalisme-

El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. Personalment ,crec que nacionalisme es tracta d'un sentiment que un sent pel seu territori o país. Es basa principalment en un fort ogrull de la història que té aquell territori, de la manera com es comporta devant totes les adversitats actualment, les tradicions i la cultura establida.

Aquest sentiment normalment se sol expressar amb símbols comuns, com és el cas d'una bandera, una cançó especial, un himne o un dia de festa que commemora un fet històric important per al territori en col·lectiu.A diferència de les ètnies, el fet de pertànyer a una nació i de sentir-se membre d'aquesta no tan sols té l'origen en la circumstància d'haver nascut dins del seu territori, sinó que també es pot trobar en la voluntat o el desig personal de sentir-s'hi identificat, encara que no s'hi hagi nascut. Per referir-se a una nació sovint s'utilitza com a sinònim el mot país. Avui dia es pensa que per tal que un grup humà pugui ser considerat nacional cal que compleixi condicions com ara tenir una llengua i cultura pròpia, però amb això no és suficient.

Com a conclusió de tot això, voldria expressar que Catalunya funcionaria molt millor com a país que com a comunitat, ja que , quan siguem grans haurem de mantenir dues famílies; la nostra i la reial. Personalment, penso que en aquest país es produeixen més despeses en ximpleries que no pas amb el que s'hauria de gastar per tirar a Espanya endevant i sortir de la crisi . Per això considero que la meva nació és Catalunya.

Treballem amb HootCourse

Avui dia disposem de moltes eines que poden complementar l'educació tradicional i fins i tot substituir-la. Les aules virtuals estan madurant en el seu concepte i ara són plenament utilitzables i útils.

HootCourse és un servei web que permet als professors crear una classe virtual utilitzant una combinació de diferents xarxes socials i blogs. Els serveis inclouen Twitter, Facebook, Posterous, WordPress i Blogger. Cada aula virtual es diu HootCourse i es compon de tweets i actualitzacions d'estat, permetent al professor i estudiants interactuar en temps real.

Uns exemples molt clars, dels nostres treballs realitzats amb la xarxa social Twitter: 

Exemples del contingut de HootCourse, opinions personals sobre el film.

Però, per a més informació sobre les opinions personals de tots els membres de 1r de Batxillerat vegeu aquí: http://hootcourse.com/course/2086/
Només poden visualitar-la tots aquells membres que formen part del grup.

T6: Individu, societat i cultura

DEFINEIX:

1- Animal cultural: es refereix a l'ésser humà perquè sobre a l'ordre cultural (moral, dret...)

2- Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècie. Fem servir aquest terme com a sinònim d'ésser humà.

3- Individualisme possessiu: llibertat individual, de manera que es va desenvolupant fins a convertir-se com a teoria de l'individualisme possessiu.

4- Sociabilitat natural: l'ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li proporcionna capacitats pròpies i és la teoria que defensa la persona com animal polític.

5- Contractualisme: vol dir que la societat forma part d'un contracte o acord.

6- Voluntat general: suma de les voluntats particulars, les quals van a parar a la llibertat natural a canvi de la llibertat civil.

7- Antropologia social:és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat. 

8-Sociavilització primària: part més important del procés de sociavilització , en la que té com a objectiu introduïr el subjecte en la societat.

9- Rol: paper que adopta una persona en la societat.

10- Cultura: és el complex de coneixements , creences, art, moral , drets i altres hàbits que l'home adquireix com a membre de la societat.

11- Subcultura: formes de viure una cultura en diferents societats.

12- Contracultura:és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

13- Nous moviments socials: o també conegut com NMS, es tracta d'un grup de persones que intenten trobar a la xarxa un vehicle per a la comunicació de les seves propostes.

14- Civilització (Huntington): agrupació cultural de més abast , el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.

15- Etnocentrisme: actitud que analitza les cultures de tal manera que la pròpia es converteix en la millor.

16- Racisme:creença qye defensa les races superiors i races inferiors.

17- Aporofòbia: rebuig i menyspreu envers als pobres.

18- Interculturalisme: propugna la trobada entre les diferents cultures per poder conviure.

19- Multiculturalisme: es dóna quan en un grup hi conviuen cultures, o de vegades es refereix a ètnies, diferents.

20- Universalisme: descobreix uns valors compartits en els quals es destaca el respecte a les difèrencies culturals.

Conclusions del Show de Truman

El show de Truman, és una pel·lícula per pensar tot allò que podria existir i que nosaltres mateixos pensem que no existeix. Però totes aquestes qüestions que ens han mogut de certa manera les principals idees d'aquesta pel·lícula ens fa pensar per damunt de tot sobre el sentit de la nostra vida.

Truman Show

El protagonista Truman, viu una gran mentida; la seva vida. Aquesta, és creada pel director de la pel·lícula Christof,el qual és considerat un déu, ja que, va ser ell qui desde el minut zero de la vida d'en Truman ja havia "creat un món" per ell el qual seria guiat pel destí desitjat del director. Amb tot això cal afegir que tota la societat que l'envolta dóna suport, ja que, són actors i encara veient que es juga amb la llibertat i drets d'una persona només saben fer que patrocinar-se cadascun. Tots hem extret moltíssimes idees sobre aquesta pel·lícula i a partir de cada comentari podem extreure diverses conclusions, però per a mi, la principal és; amb el simple fet de veure aquesta pel·lícula és molt evident que cadascun de nosaltres podem veure que la llibertat , el dret de tenir una vida privada, és el més important que pot tenir l'ésser humà, però, no obstant això, la gran realitat és que ningú en aquesta vida té la llibertat al cen per cen, ja que sempre serà controlada per algú "més superior" o que "tingui més drets que tu", com és el cas de la nostra família, concretament els nostres pares. 

Truman descobreix que la seva vida és una mentira.

També cal pensar, si en aquest mateix moment, algú ens està marcant el destí, o que tot és mentira. Però ,en el cas que tot això fos mentira , cal destacar que a la pel·lícula només hi ha una persona interessada per ell, només una persona en aquell món que vol lluitar per la seva intimitat i que li repeteix moltes vegades que aquella vida que porta no és de veritat; Syilvia.  Si nosaltres portessim una vida com la d'en Truman l'única consolació i esperança que tindriem seria la de trobar una persona així, per tal de sortir d'aquell forat negre sense sortida.

Com a conclusió final, cal destacar, que aquesta pel·lícula es pot comparar amb el mite de Plató (El mite de la caverna), té molta relació, ja que, els presoners que va descriure Plató (seria en aquest cas en Truman) i al estar empresonats només creuen que aquella cova es la seva vida , però , encara així ells no saben que l'exterior és la vida real. Amb tot això, cal dir, que dia a dia vivim en una societat sense completa llibertat i que la majoria de coses i persones que ens envolten són mentida.

Com conviure amb altres cultures

Cada cop més,convivim amb diferents cultures i religions en una mateixa ciutat i això es conclou com un fet,des de fa diversos anys.

L’ immigració  s’ha convertit en una realitat quotidiana,però,que la relació entre cultures sigui beneficiosa o enriquidora per a tots, no ho veig tant clar.

Benetton, ha contribuït la majoria de vegades, en campanyes
relaciones amb les diferents cultures del món.

Teòricament els països receptors que solen ser els desenvolupats han de fer un esforç tan a nivell polític com a cultural perquè la convivència entre les diferents cultures sigui pacifica.

Aconseguit aquest punt ara vindria el tema de la integració .Un esforç conjunt entre diferents cultures i religions per poder funcionar entre nosaltres de manera adequada.

Crec que es molt difícil integrar-se amb altres cultures ,es un esforç molt gran i continu,i el que més amb crida l’atenció es que sembla que sempre ho te que fer el país receptor.

Jo crec que els immigrants haurien de fer un esforç per adaptar-se i integrar-se ,ja que arriben a un altre país amb costums,tradicions i moltes vegades religió diferents.I no sempre es així ,dona l’ impressió que tenen més drets que deures al menys la majoria.

I si penses o dius això està malt vist i et diuen que ets racista o xenòfoba sembla que una mena de defensa per part dels que no ho fan del tot be.

La gran majoria d’ells no s’integren conviuen entre ells ,molts no aprenen ni tan sols d’idioma del país receptor i l’únic que els interessa son els serveis del país (sanitat,ajudes socials,ensenyament...).A més molts utilitzen la por per ser més forts.

Però malgrat tot sóc optimista i crec que quan passin més anys altres generacions de fills d’immigrants sentiran que el país on han nascut és el seu  i que no ens veuran diferents i que potser ells també voldran fer país com nosaltres.    

Com m'ha influït la meva família?

Tots sabem que a l'etapa infantil, els nens necessiten un suport o un model a seguir per adquirir els seus coneixements. Aquest model sol ser prioritàriament els pares i en un segon terme es troben els avis i altres adults propers, (aquests últims comencen a tenir major rellevància ja que cada vegada, són ells els que cuiden als nens). Però bàsicament els dos pilars que sostenen el suport o model a seguir per adquirir tals coneixements són el pare i la mare.

Per això des de ben petits necessitem un bon àmbit familiar, ja que el desenvolupament de qualsevol nen és molt important de cara al seu futur. No obstant això , els meus pares, des de petita, sempre m’han ensenyat diferents factors els quals han considerat que era millor per a mi; hem van ensenyar i encara ho fan, normes d’educació , que puc aconseguir tot el que hem proposi, a assumir responsabilitats i aprendre dels meus propis errors, a superar-me a mi mateixa, a buscar, aprofitar i crear noves oportunitats pel meu futur, a que les coses petites es fan grans dia a dia amb diferents esforços i la felicitat depèn d’un mateix.

Per altre banda, no m’ha faltat mai de res, tot el que he desitjat l’he obtingut i això son aspectes que s’han d’agraïr sempre.