Karl Popper, en aquest text, esmenta que els enunciats empírics no es poden verificar totalment, però si que es poden falsejar mitjançant proves empíriques. I principalment ens fa saber que es possible deduir a partir de la veritat d’un anunciat singular, la falsedat d’un enunciat universal.
Les idees principals del text es basen en que Karl Popper només admet un sistema científic que es pugui demostrar de manera experimental amb una pràctica, i exalta que s’ha de fer enunciats de manera inductiva.
Com a títol personal: Una distància de la falsedat
Popper defensa molt bé que una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació d'aquesta.
Aquest text es basa principalment en tot el que defensa i es veu de manera molt clara, ja que, exposa les seves idees de manera que es poden reflectir clarament en el text. No admet cap sistema que no es pugui comprovar experimentalment, de manera que ja s’oposa al criteri de verificació, defensant que només s’ha d’adoptar la postura de la falsació
