Imaginem, diu Plató, la situació següent: una caverna profunda en el fons de la qual hi ha uns presoners que es troben immobilitzats des de sempre. Estan lligats de tal manera que només poden mirar cap al davant, on es troba la paret de l’esmentada cova en la que es projecten unes ombres engendrades per un foc situat en un petit promontori interior i que il·lumina unes figures transportades per altres homes que caminen per una senda, després dels presoners, i separat d’aquests per un petit mur, com les mampares dels titellaires. Aquests caminants porten escultures i figures diverses, fetes també de diversos materials, les ombres dels quals són l’únic que els presoners del fons poden veure, de forma que, per a ells, que no coneixen una altra cosa, aquelles ombres, són la vertadera i única realitat, i a elles atribueixen els sons i paraules proferides pels homes que, darrera d’ells, transporten les figures projectades. Què succeiria -pregunta el Sòcrates del diàleg platònic- si s’alliberés a un d’aquests presoners i se l’obligués a la força a mirar primer les imatges que transporten els altres homes, al foc després i més tard a ascendir cap a l’exterior de la caverna? (Plató insisteix que el presoner hauria de ser arrossegat a la força, ja que de grat no voldria abandonar la seva situació atès que no en coneix cap altra). El presoner quedaria primer com cegat en veure directament la llum del foc i creuria que qui li impulsa cap a fora l’està enganyant. Però, a poc a poc, a mesura que vagi ascendint cap a l’autèntica realitat, cap a l’exterior de la caverna, s’aniria donant compte de l’engany de la seva situació anterior i prendria consciència de la seva condició de presoner alliberat. Ja a l’exterior, podria veure primer les ombres dels objectes reals, i s’adonaria que aquestes ombres són ben diferents de les anteriors, ja que no són projectades per un foc sinó pel sol, i no ho són d’imatges o escultures, sinó de vertaderes realitats. Després, podria observar directament el món real i, per fi, el sol mateix. Fora ja de la caverna (és a dir, fora ja de la ignorància) no necessitaria que ningú el continués impulsant per la força, sinó que voluntàriament prosseguiria la seva investigació. Arribat a aquest punt, es donaria compte que la realitat existent a l’interior de la caverna és una còpia de l’autèntica realitat del món exterior; es donaria compte, també, que les ombres del fons de la cova són doblement artificials, ja que són ombres d’imatges artificials que són còpies de realitats externes, i projectades per un foc que és com una pàl·lida imitació del sol. Per fi, es donaria compte també que el sol és, en certa forma, la causa de tot el que existeix, ja que sense ell no hi hauria ni dia ni nit, ni estacions, ni vida sobre la terra ni, per tant, escultures, foc, presoners ni ombres en els fons de la cova.
En tal situació, no tindria cap enveja ni cap enyorança del seu anterior estat i més aviat tendiria a tornar a l’interior de la caverna per alliberar els seus antics companys d’ignorància. Però aquest treball d’alliberament seria interpretat pels seus antics companys com un engany, ja que, desconeixedors de la vertadera realitat, preferirien continuar mantenint la seguretat de les seves acostumades creences abans que enfrontar-se a un món desconegut, raó per la qual, i en clara al·lusió a la mort de Sòcrates, matarien si poguessin a aquell que intentés alliberar-los i treure’ls de la seva complaguda i segura ignorància.
Els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi , admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns ; després,avançat a poc a poc i plantejant-se problemes més grans ,com els canvis de la lluna i els relatius al sol i a les estrelles , i la generació de l'univers. Però el que es planteja o s'admira , reconeix la seva ignòrancia. ( Per això també el que estima els mites és una certa manera filòsofs: ja que el mite consta d'elements meravellosos.) De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància , és clar que bsucaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat . I així ho testimonien els fets. Perquè aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans i l'ornament de la vida. És , doncs , evident que no la busquem per cap altra utilitat , sinó que, tal com anomenem home lliure al que ho és per si mateix i no per un altre, així considerem aquesta com l'única ciència lliure, ja que ho és per si mateixa.
Aristòtil, Metafísica
Títol: Moguts per l'admiració
Idees principals del text:
-Van començar a filosofar perquè estaven moguts per una admiració -Plantejar problemes (canvis de la lluna, sol,estrelles i l'univers) -Van filosofar per fugir de la ignorància -Filosofia és una ciència lliure, ja que ho és per si mateixa.
Quin és l'origen de la filosofia?
Segons l'autor d'aquest text, Aristòtil, l'origen de la filosofia són els problemes que es plantejaven cada i s'anaven fent cop més grans. Es qüestionaven els canvis de certs factors.
Què significa que van filosofar per fugir de la realitat?
Significa que aquests filòsofs no hi trobaven respostes per les grans qüestions que ells mateixos filosofaven.
La ciència és un coneixement superior perquè intenta conèixer les coses per les seves causes i efectes i no superficialment.
Sempre utilitza la raó i requereix temps, dedicació, treball constant i un ordre . Amb tot això podem fer lleis per satisfer les nostres necessitats.
El coneixement científic sempre tracta de distingir o diferenciar la veritat de la mentida i justifica els seus coneixementsper donar proves de la veritat.
Amb el coneixement científic l’home, ha descobert i argumentat lleis del univers, de la natura, de la física , l’astronomia, medicina, formules matemàtiques que ajuden a l’home a conèixer les coses a fons utilitzant la raó.
Cada ciència té el seu propi procés històric i proposa el seu propi mètode (és el tret que caracteritza una ciència).
Hi ha diversos tipus de mètodes són el camí que hem de recórrer per obtenir un objectiu.
Escriu una definició de "saber" utilitzant les teves pròpies paraules. Saber significa captar la realitat per mitjà de la qual la realitat queda fixada en un subjecte , expressada, transmesa a altres subjectes i incorporada a una tradició.
Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles? Significa que la sensibilitat proporciona l'experiència bàsica de les coses i per això les ha de fer intel·ligibles i entenedores.
Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? El saber artístic ja que són formes de conéixer la realitat i a més a més totes les arts, requereixen un saber fer per produir aquests objectes artístics tan especials.
Hi ha alguna relació entre el saber científic i el saber tècnic? Si. Entre el saber tècnic i el saber científic interactuen a causa de que els dos persegueixen el domini del món a l'hora de trobar respostes i tots li preocupa la raó el sentit i la causa.
La filosofia també ha estat definida com l’estudi dels coneixements i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l’acció i la realitat, és a dir, no es tracta de política, per a posar ordre a les societats sinó que es tracta d’una disciplina on a través del llenguatge els filòsofs es qüestionen el perquè de les coses.
D’alguna manera comprenem que la filosofia no és teologia ni ciència sinó que està entre mig i que només serveix per despertar en el nostre interior el sentiment de la tristesa perquè mai es troba una resposta real ja que estem motivats per l’admiració de certes preguntes les quals sabem que ningú ens podrà respondre, com per exemple, preguntes evidents com: Realment té sentit la vida? Té sentit aquesta existència? És possible trobar la felicitat? De quina manera? Com i qui va crear l’ univers? Preguntes sense respostes...
Podem concloure que la filosofia és com una producció de corrents ideològiques i qüestions les quals moltes d’elles revolucionen el comportament dels homes.
Sóc l'Alba Sancho, alumna de 2n de Batxillerat social del col·legi Sant Andreu i aquest és el meu blog de filosofia, on aniré publicant entrades relacionades amb les activitats que realitzarem a classe.
