Act.57:  ANÀLISI DE LA CAUSALITAT - JOHN LOCKE

IDEES PRINCIPALS:

Com a idees principals del text, hauríem d’esmentar que Hume, exposa la seva crítica de principi de causalitat amb el que és partidari doncs, que tota causa li segueix un mateix efecte amb  el que al llarg del text, es poden veure elements que donen suport a aquesta teoria mitjançant els raonaments de l’autor i fent comparacions amb diferents exemples bastant simples.

TÍTOL:

Acció i reacció.

ANÀLISI:

Aquest text, pertany a Hume, considerat el més important dels empiristes britànics. Estudià dret per pressió paterna, però exercí molt poc temps aquesta professió a causa de les seves aficions literàries i filosòfiques. En aquest text, l’autor ens vol fer arribar quina concepció té envers la idea del principi de causalitat. Primerament, haurem d’esmentar que és partidari del fet que tota causa té una repercussió amb el que a través del raonament ningú pot deduir de la mateixa causa, el mateix efecte. L’autor, ens fa un breu exemple d’aquest concepte amb les boles de billar amb el que diu: “Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment”, per tant, podem deduir que parla de costum i a més sap perfectament que la segona bola concebrà un moviment, però no gràcies a la raó. L’autor no creu que la raó sigui la causa que provoca l’ensenyament d’això sinó que l’únic capaç de fer possible que algú arribi a aquesta conclusió envers la causa són els propis sentits, tal i com ens vol fer arribar a la darrera línia del text on diu: Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

COMPARACIÓ:

Aquesta concepció envers la idea del principi de causalitat, la podríem comparar amb qualsevol filòsofs racionalista. Pel racionalisme, aquest fet, es tractava en si, d’una idea molt important però estava sotmesa a diferències inevitables a diferència del que deia Hume perquè mentre que altres filòsofs d’aquest moviment defensaven que entre els elements de causa i efecte hi havia una connexió necessària, Hume afirmava que a través del raonament, jo no puc deduir de la mateixa causa el mateix efecte i per tant entre la causa i efecte no hi ha una connexió necessària sinó que hi ha una conjunció constant.

Breu síntesi sobre la filosofia empirista