En aquest fragment, Aristòtil té una clara voluntat d'expressar que l'ànima no es poden separar mai del cos i que l'ànima es tracta d'un principi vital,ja que ho reflecteix de manera que aquesta és l'éssencia del cos , és a dir, allò més profund que podem trobar en la nostra ànima i que vol acostar-se allò intel·ligible, coherent i que alhora dóna vida, sensació, moviment, parla i pensament al nostre cos. Amb això podem arribar a concloure que l'ànima i el cos no es poden separar , ja que es complementen i que només es podrien arribar a separar en la nostra imaginació, mentre que en la realitat, els dos principis substancials sempre van units.
Segons les teories dualistes, l'ésser humà no pot reduir-se ni a esperit ni a matèria sola, sinó que, es tracta d'un compost o substància de dos elements; ànima i el cos. Aristòtil defensa la teoria Hilemorfisme, en la que defensa , que tota substància, és formada per aquests dos elements clau, els quals no es poden separar. 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada